Exposicions
Ricardo de Madrazo, el talent que estava a l'ombra d'una saga
La història de l'art també es construeix a partir de figures que, malgrat desenvolupar una trajectòria pròpia, queden relegades per la lluentor dels noms que les envolten. Ricardo de Madrazo i Garreta (1852-1917) és un d'aquells artistes l'obra dels quals mereix una nova mirada. Vinculat a una de les sagues artístiques més influents de l'Espanya del segle XIX, la seva producció va quedar en bona mesura eclipsada pel reconeixement internacional del seu cunyat Mariano Fortuny i Marsal i del seu germà Raimundo de Madrazo. Ara, el Museu del Prado recupera el seu llegat sobre paper i reivindica la singularitat d'una pràctica artística que va trobar al dibuix i l'aquarel·la els mitjans d'expressió més personals.
Fins al 17 de gener del 2027, la sala 60 de l'edifici Villanueva acull, dins del programa Magatzem obert , la primera exposició dedicada a Ricardo de Madrazo. La mostra reuneix quaderns de dibuix, aquarel·les, dibuixos, un autoretrat i documents personals que permeten reconstruir una trajectòria desenvolupada al llarg de gairebé cinquanta anys. Pràcticament inèdites en conjunt, les obres ofereixen una aproximació directa als interessos, els procediments i l'evolució d'un creador l'aportació del qual havia estat en un segon pla dins de la història familiar.
El recorregut posa de manifest el domini del llapis, la ploma i l'aquarel·la, així com l'amplitud de les inquietuds. La còpia dels grans mestres conviu amb l'orientalisme, les vistes urbanes, els paisatges i les escenes de caràcter íntim i familiar. Més enllà del valor documental, aquests treballs permeten reconèixer una mirada atenta a la realitat ia les seves variacions, capaç de transitar entre l'estudi minuciós i l'observació espontània.
L?exposició també subratlla la importància de la política d?adquisicions del Museu del Prado, que ha permès reunir 29 quaderns de l?artista. Aquest conjunt constitueix una font excepcional per seguir el procés creatiu i comprendre com el dibuix va funcionar com a eina d'aprenentatge, registre i experimentació al llarg de la seva vida.
Dos estudis d'una figura vestida de moro Ricardo de Madrazo i Garreta Aquarel·la sobre paper avitellat 1871. Signat i datat Madrid, Museu Nacional del Prado. Adquirit el 2012.
Una identitat artística més enllà del cognom
Fill menor de Federico de Madrazo i nét de José de Madrazo, Ricardo va créixer en un entorn on la pràctica artística formava part de la vida quotidiana. La seva educació va estar marcada per la influència paterna i, especialment, per la proximitat de Mariano Fortuny, al taller de la qual va començar a treballar sent encara molt jove. Aquest contacte amb un dels artistes espanyols de més projecció internacional del seu temps va resultar decisiu per a la seva formació, encara que l'extraordinària notorietat de Fortuny i de Raimundo acabaria contribuint a diluir la seva pròpia personalitat artística.
Tot i que també va cultivar la pintura a l'oli, el retrat i la il·lustració, i va mostrar interès per la fotografia, va ser a les obres sobre paper on va trobar un espai especialment fèrtil per desenvolupar les seves inquietuds. Els seus quaderns no són només un repertori d'apunts preparatoris, sinó també una mena de diari visual on s'entrecreuen l'observació de l'entorn, l'aprenentatge de la tradició pictòrica i el registre d'experiències personals.
Datats entre el 1867 i el 1917, els quaderns acompanyen l'artista durant tota la seva trajectòria. Madrid, Roma, Nàpols, Granada, Toledo, Venècia, Tànger, Fes, Biarritz i Lequeitio apareixen com a escenaris d'una pràctica que es nodreix del desplaçament i del contacte amb paisatges, arquitectures i formes de vida diverses. A les seves pàgines se succeeixen estudis preparatoris, còpies de mestres, models, panoràmiques urbanes i escenes domèstiques que revelen tant l'amplitud dels seus interessos com la continuïtat de la feina.
Mihrab de la Mesquita de Còrdova Ricardo de Madrazo i Garreta Lápiz i aquarel·la sobre paper avitellat 1870. Signat i datat Madrid, Museu Nacional del Prado. Adquirit el 2012.
El viatge com a laboratori de la mirada
El viatge ocupa un lloc central en la producció de Ricardo de Madrazo. Les aquarel·les realitzades durant les seves estades a Còrdova i Granada, algunes en companyia de Fortuny, evidencien la seva fascinació per l'arquitectura islàmica, la riquesa ornamental i els canviants efectes de la llum. En obres com Mihrab de la Mesquita de Còrdova , Sala dels Abencerrajes, a l'Alhambra de Granada i Arbres a la Costa del Rei Chico, Granada , l'atenció al detall es combina amb una sensibilitat especial cap a les variacions cromàtiques i lumíniques.
Aquests treballs revelen una manera d'observar que va més enllà de la descripció arquitectònica o paisatgística. L'aquarel·la permet captar les particularitats de cada espai, registrar la incidència de la llum i traduir sobre el paper l'atmosfera dels llocs visitats. La precisió del dibuix i la lleugeresa de la tècnica s'articulen així en una pràctica que oscil·la entre l'estudi rigorós i la impressió immediata.
El viatge al nord d'Àfrica realitzat el 1877 va ampliar aquest repertori i va reforçar el seu interès pels assumptes orientalistes, presents també a la producció d'altres artistes del seu entorn. Els quaderns conserven nombrosos apunts presos a Tànger i Fes, testimonis d'una observació directa que posteriorment alimentaria noves composicions. Alguns d'aquests registres van ser reutilitzats com a punt de partida per a altres obres o reproduïts en revistes il·lustrades, cosa que demostra la circulació de les imatges més enllà de l'àmbit estrictament privat.
Et poden
Interessar
...
