Produir la frontera art, mediació i esfera pública

El 2019, una barca de més de tretze metres va travessar el centre de Cúcuta al costat de més de mil persones. Havia creuat diàriament el riu Táchira entre Colòmbia i Veneçuela i, transformada per Adrián Preciado i Juan Carvajal Franklin a MiSsÉxodo / Estendard per a orenetes , va encapçalar la Caravana de la Germandat. Una infraestructura de supervivència va ocupar la ciutat com a obra pública. L'escena plantejava una pregunta: què vol dir produir art des d'una frontera i participar en les formes que la fan visible?

La vida de Cúcuta està entrellaçada amb Veneçuela per ponts, passos informals, comerç i famílies binacionals. A l'agost de 2015, el govern de la República Bolivariana va tancar les cruïlles del fronterer estat Táchira; deportacions i retorns forçats van separar famílies i van alterar aquest sistema quotidià. L'èxode veneçolà va convertir després la ciutat en un dels seus principals corredors. Si la frontera regula cossos, drets i recursos, llegir-la des de Cúcuta permet interrogar jerarquies entre centre i perifèria, creuar escales i fricció entre art, acció social, representació i agència.

Fundació El Pilar treballa des del 2011 sobre les estructures materials, visuals, socials i institucionals que produeixen aquest territori. Del trencament del 2015 va sorgir JUNTOS APARTE, seleccionat per a la primera BIENALSUR el 2017 i des de llavors parteix del seu programa permanent. Tres edicions biennals com a trobada internacional van articular museus, edificis patrimonials i espai públic; des del 2023 funciona com a plataforma contínua de recerca-creació, formació i mediació.

Més de 120 artistes de 43 països, en diferents moments de les seves trajectòries, han treballat dins un mateix camp curatorial. Cúcuta modifica obres, sosté relacions i redistribueix l'atenció internacional cap al vector creatiu de la regió. Així, artistes de la frontera desenvolupen les seves trajectòries, visitants tornen en diferents etapes i d'aquestes trobades en sorgeixen noves obres, col·laboracions i circuits de circulació. Entre aquests vincles, la col·laboració amb l'Institut Ramon Llull sosté des del 2017 un eix d'intercanvi cultural entre Cúcuta i Catalunya.

• Goodbye Sweet Home, d'Andrés Moreno Hoffmann, a l'exposició col·lectiva Esta-do-na-ción, al Museu Nord de Santander i en diferents espais de la ciutat de Cúcuta, en el marc de JUNTS APART 2019.

De vegades, situar una obra implica també intervenir en la forma. El 2019, dins de la seva sèrie Geometria social , el col·lectiu espanyol PSJM va produir Immigració colombiana a Veneçuela i immigració veneçolana a Colòmbia de 1970 a 2018 , una gràfica mural que va fer llegible el gir històric dels dos fluxos. Cada seu va exigir refer el seu suport: un mur exempt va evitar intervenir la Casa Museu Torre del Rellotge a Cúcuta; al Museu Nacional de Colòmbia a Bogotà, el mur va ser elevat i suspès; al MUNTREF – Museu de la Immigració i Centre d'Art Contemporani, a Buenos Aires, la gràfica va intervenir directament sobre el mur. En el cas de Betsabée Romero, la tradició sabatera local i els peus ferits dels caminants van portar a reformular una obra prèvia. A Tu empremta és el camí i el teu camí és de pau , una línia de neó dibuixa la frontera i travessa formes de fusta tallades amb peus i suturades amb filferro. Tots dos processos mostren que la frontera també actua sobre les formes que busquen representar-la.

• Passar parar, de Teresa Mulet, a l'exposició individual Control de fluxos, al Museu Nord de Santander i en diferents espais de la ciutat de Cúcuta, al marc de JUNTS APART 2025.

Antonio Caro va arribar a JUNTOS APARTE amb una obra que feia més de vint anys que creixia. El 1996, Luis Ángel Parra i Ricardo Benaim li havien enviat, per a Projecte MAPA, una cartografia sense fronteres entre Colòmbia i Veneçuela. Caro la va ampliar amb Equador i Panamà i va restituir així el contorn de la Gran Colòmbia, república formada per territoris que avui corresponen als quatre països. El 2017 va reprendre aquest gest a Cúcuta i va iniciar la trilogia La Gran Colòmbia amb una acció participativa juntament amb ciutadans d'aquestes quatre nacions. Dos anys després va desenvolupar un taller de creativitat visual amb artistes emergents de la frontera, del qual va sorgir l'exposició República Andina . El 2021, en el marc de JUNTS APART i del bicentenari de la Constitució de Cúcuta, la Reunió Artística Grancolombiana va tancar la trilogia com a homenatge pòstum. El croquis de Caro va ser intervingut per quaranta-quatre artistes i les seves propostes van prendre la forma de banderes de gran format hissades al Parc Grancolombià de Villa del Rosario, on va sessionsar el Congrés Constituent de 1821.

Un mateix paisatge va reunir propostes d'Antoni Muntadas, Cecília Vicuña, Cildo Meireles, Lluís Camnitzer, Jordi Colomer, Àngela Bonadies, Taller El Hueco, Wilmer Useche, Fernando Bryce i Amparo Cárdenas, entre moltes altres. Dos segles després, aquestes banderes van tornar aquest territori fronterer al centre de la imaginació continental.

• miMundoscuro, de Juan Pablo Echeverri, a l'exposició col·lectiva Entre nosaltres i els altres, al MUNTREF, a Buenos Aires, en el marc de JUNTS APART 2021.

L'espai públic entra a les obres a través dels qui el sostenen i el recorren. El 2017, Teresa Margolles va iniciar una investigació amb les dones que transportaven mercaderies entre Colòmbia i Veneçuela per subsistir. D'aquest procés va sorgir Carretilleras sobre el Pont Internacional Simón Bolívar . A Gravat a foc (2025), de Farrah Karapetian, tretze lidereses de la ciutat van caminar unides per una corda fins a la plaça La Victòria. Vestides amb ponxos amb cianotípies que representaven les seves pròpies vivències, van compondre amb els seus cossos un mural efímer. També han desenvolupat processos in situ de llarga durada artistes com Giuliana Racco, Carmen Ludene, Fernando Arias, Melle Smets, Sebastià Sánchez, Àngel Machuca, Teresa Mulet, Xavi Muñoz, Ramon Mateos, Avelino Sala, Jorge Garcia, Maurici Sánchez, Yosman Botero, Armando Ruíz, Samir Yann Gross, juntament amb els duos formats per José Luis Zúñiga i María Villacorta, i per Ana María Millán i Andrés Sandoval.

La circulació internacional perllonga el que el lloc aporta a les obres. A la sèrie Obrir los puentes , Marcelo Brodsky va intervenir imatges del fotoperiodista cucuteny Juan Pablo Cohen. Aquest moviment va aconseguir el patrimoni nacional quan El Pilar va donar onze obres de JUNTS APART al Museu Nacional de Colòmbia, destinades a Casa Comuna , futura sala sobre la pluralitat del país. La frontera entra així a la infraestructura institucional amb què Colòmbia compon la seva pròpia imatge.

• Alternança, de Yosman Botero, a l'exposició col·lectiva JUNTOS APARTE, al Museu Nacional de Colòmbia, a Bogotà, en el marc de JUNTS APARTE 2021.

Al Pilar, la mediació connecta la pràctica curatorial amb l'educació i l'acompanyament psicosocial. Aquesta relació es desenvolupa en projectes com ara KAIRÓS - Escola d'Integració i Cultura Ciutadana, on nenes, nens i adolescents exploren drets, identitat, cura i mobilitat humana mitjançant sis llenguatges artístics; l'acompanyament psicosocial s'estén a les famílies. Aquests aprenentatges han orientat altres accions, entre elles la mediació de Hi ha Futur Si Hi ha Veritat , exposició de l'Informe Final de la Comissió de la Veritat de Colòmbia, per a la qual la Fundació va formar els mediadors i va dissenyar una guia i un protocol de primers auxilis psicològics.

La cura transforma les condicions de la producció artística. Les exposicions es desmunten; les relacions, les imatges i els seus efectes romanen. Cada projecte deixa conseqüències concretes per als qui van participar, per a la representació del territori i per allò que les institucions decideixen conservar. Produir la frontera implica assumir-les i prendre posició a la disputa per l'esfera pública.