La Galeria Cayón de Madrid reuneix fins al 15 de novembre vuit obres de José Guerrero (Granada, 1914-Barcelona, 1991) i set d'Esteve Vicente (Turégano, Segòvia, 1903-Bridgehampton, Nova York, 2001) en una exposició que torna a situar davant de la cara a cara York. La mostra, oberta des del 10 de setembre, dóna continuïtat al projecte presentat durant els mesos de juny, juliol i agost a la seu menorquina de la galeria, instal·lada a l'antic Palau del Baró de les Arenes i el Cinema Victoria.
Madrid, no obstant, no reprodueix aquella selecció. Cayón planteja ara un nou diàleg a partir d'obres diferents, amb una atenció especial als grans formats, on la intensitat cromàtica i la dimensió física de la pintura prenen una força particular. Entre les peces reunides destaquen a més diversos llenços de Guerrero que no havien estat exposats públicament des de feia dècades.

L?exposició posa el focus en dos artistes espanyols que van participar plenament de l?aventura de l?expressionisme abstracte americà, encara que ho van fer des de llenguatges propis i mitjançant un ús del color especialment lliure i decidit. Guerrero i Vicente van compartir una formació inicial a l'Escola de Belles Arts de San Fernando i posteriorment van viatjar a París, on van entrar en contacte amb les avantguardes europees. Els seus camins els portarien després als Estats Units, en moments diferents i condicionats per circumstàncies històriques diferents, on acabarien de consolidar les seves investigacions abstractes respectives.
Des de començaments dels anys cinquanta, tots dos van quedar integrats a l'ambient artístic de la primera generació de l'Escola de Nova York i van mantenir contacte amb alguns dels noms essencials d'aquell moment, com Willem de Kooning, Mark Rothko, Franz Kline, Robert Motherwell o Jackson Pollock. Però, més enllà de les coincidències biogràfiques i del context compartit, Guerrero i Vicente van construir dues maneres singulars d'entendre l'abstracció.
