Exposicions
Construir la mirada amb Pepa L. Poquet
Traçar-Ordenar-Construir recorre quatre dècades d’investigació artística entre la fotografia, la pintura, la instal·lació i les noves tecnologies.
La trajectòria de Pepa L. Poquet (Vilallonga de la Safor, 1955) s’ha construït al llarg de quatre dècades a partir d’una mateixa voluntat: explorar què succeeix quan una imatge deixa de ser únicament allò que veiem i es converteix en un espai des d’on pensar. La percepció, la memòria, el temps, el cos i el llenguatge travessen una pràctica artística en constant transformació, en què l’experimentació no és només un procediment formal, sinó també una forma de coneixement.
Aquesta trajectòria es pot contemplar a Traçar-Ordenar-Construir, una exposició comissariada per Antoni Pinent que es presenta a la Sala Ferreres del Centre del Carme de València del 18 de setembre al 29 de novembre de 2026. Organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Castelló i la Diputació de Castelló, la mostra proposa una aproximació a la producció de Poquet a partir de les relacions que s’estableixen entre les seves diferents obres i no pas des d’una successió cronològica.
Aquesta elecció resulta especialment significativa en una artista que, des de mitjan anys vuitanta, ha transitat per diferents disciplines, suports i tecnologies. Fotografia, pintura, instal·lació, objecte i imatge en moviment apareixen vinculats per una investigació comuna que no estableix jerarquies entre l’analògic i el digital. Cada mitjà es converteix en una possibilitat diferent per trobar la forma més precisa d’expressar una determinada idea.
L’exposició no pretén, per tant, ordenar una trajectòria en etapes tancades. Proposa una cartografia d’afinitats en què les obres dialoguen entre elles a partir de ressonàncies, intuïcions i preguntes que reapareixen al llarg del temps. La producció de Poquet revela així una investigació sostinguda i coherent, encara que desenvolupada mitjançant llenguatges i materials diversos.
Com es genera una imatge? Què roman ocult en allò que veiem? Com intervenen el temps, el cos o el llenguatge en la nostra percepció? Són algunes de les qüestions que travessen una pràctica en què la imatge mai apareix com un punt d’arribada. És, al contrari, un territori d’exploració que permet obrir noves possibilitats de percepció i de pensament.
El procés ocupa un lloc central en aquesta concepció del treball artístic. Poquet entén l’experimentació com una eina per aproximar-se a allò que encara no té una forma definida. D’aquí que els seus diferents llenguatges no funcionin com compartiments independents, sinó com espais permeables que es contaminen i es transformen mútuament. Una fotografia pot prolongar-se en una instal·lació; una imatge en moviment pot relacionar-se amb un objecte, i la pintura pot establir connexions amb procediments tecnològics. Les fronteres entre disciplines deixen així de ser límits per convertir-se en zones d’intercanvi.
El mateix títol de l’exposició, Traçar-Ordenar-Construir, sintetitza aquesta manera d’entendre la creació. Els tres conceptes remeten tant als procediments que travessen el treball de l’artista com a les relacions que es generen entre les peces. Traçar implica establir recorreguts i connexions; ordenar suposa descobrir possibles estructures dins d’allò que aparentment roman dispers; construir significa donar forma a una experiència que mai no queda completament tancada.
Per això, el muntatge proposa un itinerari obert, allunyat d’una lectura estrictament lineal. Les obres s’aproximen per generar correspondències i permeten que sigui l’espectador qui completi part d’aquestes relacions. El temps de la visita es converteix així en un espai de descoberta en què cada peça pot modificar la lectura de les anteriors i anticipar noves interpretacions.
La mostra planteja, en definitiva, una mirada sobre una trajectòria marcada per la capacitat de desplaçar-se entre mitjans sense perdre de vista una investigació essencial: comprendre com es construeixen les imatges i com aquestes construeixen, alhora, la nostra manera de mirar. En l’univers de Pepa L. Poquet, la imatge no s’esgota en allò que representa. Roman oberta a noves associacions, activa en la memòria i capaç de produir significats fins i tot després d’abandonar l’espai expositiu.
Et poden
Interessar
...
