Quan la bogeria va obrir una altra via per a l'art modern

Hi ha una història de l'art modern que també es va construir lluny dels museus, les acadèmies i els circuits oficials. L'altra riba de l'avantguarda recupera precisament aquest territori menys visible per analitzar la relació entre les obres realitzades per persones ingressades a institucions psiquiàtriques i les transformacions protagonitzades per les avantguardes durant les primeres dècades del segle XX.

L'exposició, comissariada per Pilar Soler Montes, es pot visitar a la Fundació MAPFRE de Madrid, al Passeig de Recoletos, 23, del 24 de setembre de 2026 al 10 de gener de 2027. El projecte posa el focus en unes produccions que durant molt de temps van ser considerades principalment documents mèdics, però que progressivament van començar progressivament.

Dibuixos, pintures, escultures, teixits i objectes revelaven una intensitat expressiva, una llibertat formal i unes maneres de construir imatges que van despertar l'interès d'artistes i intel·lectuals que cercaven alternatives a les convencions acadèmiques. L'exposició planteja així un recorregut per un territori on els límits entre art, psiquiatria i creació van començar a fer-se molt més complexos.

• Kurt Schwitters, Sense títol [Miniatura Merz], 1920, Col·leccions Fundació Mapfre, n.º inv. FM000326, Foto: © Fernando Maquieira, 2026 © Kurt Schwitters, VEGAP, Madrid, 2026.

El punt de partida es troba a Hans Prinzhorn, psiquiatre i historiador de l'art alemany que, a començaments del segle XX, va reunir a la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Heidelberg una important col·lecció d'obres realitzades per persones ingressades a institucions psiquiàtriques. El seu treball va contribuir a modificar la mirada sobre aquestes produccions, situant-les en un nou espai de debat on medicina, psicologia i art començaven a establir relacions inèdites.

El projecte de Prinzhorn va adquirir una dimensió internacional amb la publicació, en 1922, de Bildnerei der Geisteskranken , traduït aquí com Expressions de la bogeria . El llibre, elaborat a partir de la col·lecció reunida a Heidelberg, va donar visibilitat a aquestes obres i va contribuir a qüestionar els límits tradicionals de la creació artística. Més enllà de la seva consideració com a documents vinculats a determinades malalties, aquelles produccions podien ser contemplades com a manifestacions d'una poderosa necessitat d'expressió, caracteritzades en molts casos per una llibertat formal extraordinària.

• Gabriele Urbach, «Retrat», abans de 1921, Col·lecció Prinzhorn, Hospital universitari de Heidelberg (Alemanya), núm. inv. 40 Foto: © Prinzhorn Collection, Hospital Heidelberg University.

Aquesta nova perspectiva va trobar un terreny especialment receptiu entre les avantguardes. Expressionistes, dadaistes i surrealistes van descobrir en aquestes obres formes de creació allunyades dels aprenentatges acadèmics i dels models artístics establerts. L´espontaneïtat, la força dels signes, la llibertat en la construcció de les figures i la capacitat per generar universos visuals propis connectaven amb la voluntat de molts artistes de renovar profundament el llenguatge de l´art modern.

La relació entre aquestes produccions i les avantguardes no va estar, no obstant, exempta de contradiccions. Durant la dècada del 1930, el règim nazi va instrumentalitzar la comparació entre les obres realitzades per persones ingressades en institucions psiquiàtriques i l'art modern per desacreditar bona part de les noves tendències artístiques. L'etiqueta Entartete Kunst —art degenerat— esdevingué una eina de propaganda contra aquelles manifestacions considerades contràries als valors culturals defensats pel règim.

Després de la Segona Guerra Mundial, el llegat de Prinzhorn va adquirir noves lectures. Una de les figures fonamentals en aquesta recuperació va ser Jean Dubuffet, que va reprendre l'interès per les produccions realitzades al marge de les institucions artístiques i va formular el concepte d' Art Brut . Amb aquesta denominació va reivindicar les creacions desenvolupades fora dels circuits culturals oficials i allunyades de les convencions dominants del món de l'art.

• Emil Nolde, Capvespre de tardor, 1924, Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid, núm. inv. 690 (1964.9) Foto: Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid © Nolde Stiftung Seebüll.

L´altra riba de l´avantguarda recorre aquest complex itinerari a través del diàleg entre obres procedents de la Col·lecció Prinzhorn i peces d´alguns dels principals protagonistes de la modernitat artística. L'exposició s'articula en cinc seccions i reuneix més de setanta obres juntament amb una àmplia selecció documental que permet reconstruir les connexions entre la col·lecció de Heidelberg, les avantguardes i les formulacions posteriors de l' Art Brut .

El recorregut planteja també una qüestió de fons: qui determina què es pot considerar art i qui queda fora dels relats construïts per la història de l'art. El diàleg entre les obres de persones ingressades a institucions psiquiàtriques i les d'artistes reconeguts permet observar com determinades formes de creació van obligar a replantejar conceptes com autoria, formació, originalitat i llibertat artística.

La selecció ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses institucions nacionals i internacionals, entre elles la Col·lecció Prinzhorn de la Universitat de Heidelberg, la Col·lecció de l'Art Brut de Lausana, el Brücke-Museum de Berlín, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, amb obres procedents tant de les seves.