Exposicions
Alejandro Monge, el repte de la matèria
A 3 Punts Galeria, l’artista transforma la solitud i l’exigència tècnica en una exploració escultòrica marcada pel control, el risc i la recerca de la bellesa.
L’escultura d’Alejandro Monge neix de la voluntat d’emportar la matèria fins als seus límits i convertir cada peça en un nou repte. A 3 Punts Galeria, en el marc de la Barcelona Gallery Weekend, l’artista presenta una selecció de treballs que revelen una pràctica escultòrica exigent, construïda des de la precisió, l’experimentació i una particular obsessió pel control. Fins al 31 d’octubre, aquest recorregut expositiu, permet endinsar-se en un univers on la tècnica deixa de ser una eina al servei de la forma per esdevenir part essencial del pensament de l’obra.
Monge troba en l’escultura un territori especialment fèrtil perquè li permet plantejar-se reptes nous de manera constant. El paper, l’acer, el marbre, el ciment o la resina deixen de ser materials amb unes propietats determinades per convertir-se en camps de possibilitats. Especialment significatius són els treballs en ciment i resines tintades, resultat de processos tècnicament complexos que, en alguns casos, l’artista ha desenvolupat o inventat per donar resposta a les necessitats concretes de cada peça.
Aquesta manera de treballar explica una part important de la seva obra: cada escultura és un problema que cal resoldre. Però no es tracta únicament d’un problema tècnic. La resolució ha de conduir necessàriament cap a una forma bella i, al mateix temps, cap a una obra amb prou contundència conceptual per sostenir-se més enllà del seu virtuosisme. És aquí on l’escultura de Monge aconsegueix escapar de la simple demostració d’habilitat.
Hi ha, però, una altra dimensió menys visible i potser més reveladora: la solitud. Convertir la solitud en contingut implica assumir l’espai de treball com un lloc de concentració, però també com un territori de conflicte. L’artista reconeix la necessitat de controlar fins al darrer detall. Aquesta voluntat de control pot entendre’s com una virtut vinculada a l’exigència, però també com una tensió que acompanya inevitablement el procés creatiu.
En aquest sentit, les obres de Monge es poden llegir com el resultat d’una negociació permanent entre control i matèria. L’artista imposa unes condicions, experimenta, corregeix i busca la precisió, però els materials també tenen les seves pròpies resistències i accidents. El ciment no sempre respon com s’espera, la resina transforma la llum i el color, l’acer imposa la seva duresa i el marbre conserva la memòria del temps. Esculpir és, per tant, controlar, però també acceptar allò que escapa al control.
A 3 Punts Galeria, aquesta tensió converteix l’exposició en una aproximació a una escultura contemporània que no renuncia ni a la bellesa ni a la complexitat tècnica. Monge no sembla interessat a simplificar els processos, sinó a assumir-ne la dificultat com una part inseparable de l’obra. El resultat són peces que demanen ser observades no només per allò que representen o suggereixen, sinó també per comprendre el recorregut físic i mental que ha estat necessari per arribar-hi.
Et poden
Interessar
...
