Les teles expliquen el viatge

Un quilt pot protegir del fred, cobrir un llit o acompanyar un viatge, però també pot guardar una història familiar, reunir fragments de diverses generacions i esdevenir una manera de preservar una identitat. Aquesta dimensió converteix Routed West: Twentieth-Century African American Quilts in Califòrnia en una exposició que transcendeix les fronteres entre artesania, art i història social. Del 18 de setembre del 2026 al 17 de gener del 2027, el National Museum of Women in the Arts de Washington DC presenta prop de vuitanta obres que permeten recórrer l'experiència afroamericana a Califòrnia a través dels quilts.

L'exposició pren com a punt de partida l'anomenada Segona Gran Migració, el desplaçament d'aproximadament cinc milions d'afroamericans des de les zones rurals del sud dels Estats Units cap a les ciutats del nord i l'oest entre el 1940 i el 1970. La recerca de millors condicions de vida i de més oportunitats va portar centenars de milers de persones fins a Califòrnia. Molts van viatjar portant quilts que havien format part de casa seva. Eren peces funcionals, però també objectes carregats de memòria: protegien el cos i, alhora, transportaven una part del passat.

A Routed West , aquesta dimensió material adquireix una lectura artística. Les teles es converteixen en documents d'una transformació social d'enorme magnitud i permeten reconstruir una història que no apareix únicament als grans esdeveniments polítics, sinó també als objectes quotidians que van acompanyar els qui van protagonitzar aquella migració. Cada quilt pot ser entès com una petita cartografia de desplaçaments, vincles familiars i experiències compartides.

• Sherry Ann Byrd (pieced 1990, Richmond, Califòrnia) i Irene Bankhead (quilted 1990, Oakland, Califòrnia), Cultural Merger at Crossroads, USA, 1990; Bequest of the Eli Leon Living Trust, BAMPFA; Courtesy of Sherry Ann Byrd; Photo by Kevin Candland.

Les prop de vuitanta obres reunides a l'exposició mostren una extraordinària diversitat de colors, patrons, composicions i solucions formals. El conjunt revela fins a quin punt el quilt afroamericà ha desenvolupat un llenguatge propi, sovint basat en la reutilització de materials, la improvisació i la repetició d'estructures geomètriques. Roba de treball, teixits domèstics i fragments de teles prenen una segona vida mitjançant la composició i la costura.

Aquesta reutilització també posseeix una dimensió simbòlica. Els materials no són neutres: procedeixen de vides concretes i conserven les marques dels qui els van utilitzar. En incorporar-los a una nova obra, les artistes i les creadores transformen objectes associats al treball ia la vida domèstica en peces dotades d'una nova autonomia estètica. El quilt esdevé així un espai on l'experiència quotidiana pot ser reorganitzada i resignificada.

Bona part de les obres procedeixen de famílies originàries d'Arkansas, Louisiana, Mississipí, Oklahoma i Texas, alguns dels territoris més representats al moviment migratori cap a l'oest. Els quilts van viatjar amb elles i, un cop instal·lades a Califòrnia, van continuar formant part de la vida familiar. Van passar de mares a filles, d'àvies a nétes, acumulant amb el temps una condició d'objectes heretats. La transmissió familiar constitueix un dels aspectes centrals d'aquesta tradició i demostra que el quilt funciona simultàniament com a obra, arxiu i memòria domèstica.

L'exposició permet, a més, observar la relació entre creació i treball. Moltes de les dones que van realitzar aquestes peces eren mestres, infermeres, cosidores, conductores de camió, encarregades de botigues d'alimentació o treballadores de les drassanes. La costura es desenvolupava al marge de les seves ocupacions professionals i trobava al temps dedicat al quilt un espai propi. Crear podia convertir-se en una activitat meditativa i alliberadora, una manera de recuperar un temps personal dins unes vides condicionades per la feina i les responsabilitats familiars.

Des d'aquesta perspectiva, el quilt planteja una qüestió especialment rellevant per a la història de l'art: què passa quan una pràctica associada tradicionalment al treball domèstic passa a ser observada com una forma de creació artística? Routed West contribueix a desmuntar aquesta separació entre art i artesania i permet contemplar aquestes peces des de la complexitat formal, però també des de les circumstàncies socials i culturals que les van fer possibles.

La improvisació ocupa un lloc destacat. Davant d'una concepció del quilt basada únicament en patrons preestablerts, moltes d'aquestes obres construeixen les composicions mitjançant decisions intuïtives, combinacions de materials i variacions sobre estructures conegudes. La repetició no implica necessàriament uniformitat. Per contra, pot generar ritmes, tensions i equilibris que aproximen aquestes peces a determinades investigacions abstractes de la història de l'art del segle XX.

Però la dimensió estètica mai no està separada de l'experiència. Els colors, les formes i els teixits parlen d'una comunitat que va trobar en la creació una manera de mantenir les seves tradicions vives en un nou territori. Califòrnia no suposa la desaparició de la cultura heretada del sud, sinó la transformació. Els quilts acompanyen aquest procés i es converteixen en llocs on passat i present poden conviure.

La presència d'artistes contemporànies completa el recorregut i demostra que aquesta tradició continua evolucionant. Les seves obres mantenen tècniques i principis heretats però introdueixen noves perspectives i llenguatges. La tradició afroamericana del quilt no apareix, doncs, com un llegat tancat que s'hagi de conservar intacte, sinó com una pràctica viva capaç d'incorporar noves experiències.

Routed West planteja finalment una història de l'art construïda des de baix, des de les llars, les famílies, la feina i els desplaçaments d'una comunitat. Els seus quilts no són únicament superfícies de colors i geometries; són testimonis de persones que van viatjar, van treballar, van construir noves vides i van conservar, mitjançant les mans, allò que no volien perdre.