El Thyssen obre una nova porta a l'art contemporani

El Museu Nacional Thyssen-Bornemisza prepara una transformació que ampliarà la seva presència al mapa cultural de Madrid i prolongarà la col·lecció cap a l'art del segle XXI. El projecte parteix d'una donació excepcional de Francesca Thyssen-Bornemisza i els seus hereus: més de 180 obres de la Col·lecció TBA21 que passaran a formar part del patrimoni artístic públic sense contraprestació econòmica ni cap retorn privat de cap mena. L'operació permetrà incorporar de manera estable una part substancial d'una col·lecció construïda durant les darreres dues dècades i obrirà les portes a una nova etapa per a una institució la col·lecció de la qual recorre gairebé vuit segles d'història de l'art.

L'ampliació s'articularà en un nou espai de titularitat pública situat a l'antic Palau del Gel i de l'Automòbil, al carrer del Duc de Medinaceli, a pocs metres de l'actual seu del museu. L'edifici, actualment en desús des de fa dècades, serà rehabilitat per l'Estat per integrar-lo novament a la vida cultural de Madrid. L'objectiu no és només augmentar la superfície expositiva del Thyssen, sinó crear una infraestructura dedicada a l'art contemporani capaç d'ampliar també les àrees d'educació, investigació, conservació i participació ciutadana.

La nova seu tindrà a més a més una vocació deliberadament oberta a l'entorn. El projecte planteja un espai pensat per a la ciutadania i el barri, més enllà dels circuits estrictament turístics, amb llocs de trobada i una programació vinculada a alguns dels grans reptes del present. Ecologia, transformació social, participació i noves formes de relació entre art i societat estaran així al centre d'una proposta que pretén ampliar la funció tradicional del museu.

La Col·lecció TBA21, impulsada per Francesca Thyssen-Bornemisza a través de la fundació, constitueix el nucli d'aquesta nova etapa. Construïda al llarg de vint anys, aplega obres de destacats artistes contemporanis internacionals i ha adquirit reconeixement per la seva aposta pionera per abordar des de l'art qüestions relacionades amb les urgències ecològiques i les transformacions socials. La seva particularitat rau també en una forma de col·leccionar basada en la relació directa amb els artistes i en el desenvolupament de grans encàrrecs curatorials i projectes d'escala museística.

La magnitud d‟aquesta aportació queda especialment clara en observar el conjunt d‟obres que integren la donació i el préstec. Són 365 peces de 169 artistes individuals i 19 col·lectius, procedents de contextos geogràfics, culturals i artístics molt diversos. Entre els seus autors figuren noms fonamentals de l'art contemporani internacional com Ai Weiwei, Marina Abramović, John Akomfrah, Monica Bonvicini, Candice Breitz, Seba Calfuqueu, Janet Cardiff i George Bures Miller, Claudia Comte, Olafur Eliasson, Taloi Havini, Nikita Kadan, Pierre Viola, entre molts altres. Un conjunt que permet ampliar de manera significativa el relat contemporani del museu i que introdueix als seus fons una pluralitat de veus, territoris i preocupacions vinculades a alguns dels grans debats del nostre temps.

A més, no es tracta d'una col·lecció concebuda al marge del circuit museístic internacional. Les obres de TBA21 formen part habitualment de préstecs a algunes de les principals institucions culturals del món, reflex de la rellevància assolida per la col·lecció i de la capacitat per generar projectes d'abast internacional. Un exemple especialment significatiu és Moving Off the Land II , de l'artista de vídeo i performance Joan Jonas, un projecte comissionat per TBA21–Academy que va inaugurar Ocean Space a Venècia el 2019. Una de les seves peces centrals acabaria incorporant-se a la gran retrospectiva dedicada a Jonas pel Museum of Modern Art que poden assolir les produccions impulsades des de la fundació.

Aquesta configuració permet que la incorporació de TBA21 al Thyssen no suposi una repetició de fons ja existents, sinó una ampliació de les perspectives de la col·lecció. La nova aportació cerca complementar les col·leccions dels museus nacionals i establir un diàleg entre la història de l'art reunida per la família Thyssen-Bornemisza i algunes de les pràctiques artístiques més significatives de les darreres dècades.

Les dimensions econòmiques de l'operació també reflecteixen la magnitud del compromís. La donació incorpora al patrimoni públic més de 180 obres valorades a prop de 16 milions d'euros. A aquesta aportació s'hi afegirà un préstec a llarg termini i sense contraprestació econòmica de gairebé 180 peces més de la Col·lecció TBA21, valorades en uns 10 milions d'euros. Si s'hi afegeix el préstec gratuït ia llarg termini d'obres històriques que Francesca Thyssen-Bornemisza ja manté amb el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, estimat al voltant de 70 milions d'euros, el compromís conjunt de TBA21 i Francesca Thyssen-Bornemisza amb l'Estat espanyol se situa prop dels 100 milions d'euros.

L'operació prolonga, a més, una tradició familiar que arriba a la quarta generació de col·leccionistes. Amb Francesca, Blanca i Borja Thyssen-Bornemisza, la vocació col·leccionista de la família continua vinculada a una idea de transmissió i de compromís amb les arts. En aquest cas, aquesta continuïtat es materialitza en una aportació destinada a reforçar el patrimoni públic ia projectar la institució cap a noves formes de creació i de participació.

El projecte no parteix de zero. La col·laboració entre el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i TBA21 es va iniciar el 2018 i, des de llavors, ha contribuït a renovar la programació de la institució ia ampliar-ne els públics. Les exposicions i intervencions contemporànies impulsades i comissariades per TBA21 han establert un diàleg amb la col·lecció històrica reunida pel baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, els seus avantpassats i la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza. Una relació que ha situat el museu en un territori de trobada entre la modernitat històrica i la creació contemporània.

La nova infraestructura permetrà aprofundir aquest diàleg sense perdre de vista la identitat pròpia del Thyssen. Madrid compta amb grans institucions dedicades a l'art contemporani, però l'ampliació planteja una posició específica: connectar la producció actual amb una col·lecció que passa segles d'història i construir continuïtats entre els llenguatges artístics del passat i les preocupacions del present. El nou centre també dialogarà amb iniciatives com el Centre de Producció i Residències Artístiques de Tabacalera, ampliant l'ecosistema de creació contemporània de la ciutat.

L'antic Palau del Gel i de l'Automòbil tindrà, a més, una funció compartida. El futur espai també acollirà la seu a Madrid del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, incorporant al projecte una dimensió vinculada a la memòria ia la construcció de ciutadania.

El calendari situa la transformació en un horitzó proper encara que encara en fase de projecte. L'Estat convocarà a principis del 2027 un concurs internacional d'arquitectura per definir la intervenció sobre l'edifici i la reobertura està prevista per al 2031. Serà llavors quan l'antic Palau del Gel i de l'Automòbil torni a incorporar-se plenament a la vida cultural de Madrid com una infraestructura pública capaç de reunir art contemporani, investigació, educació, ecologia.