A Palafolls, al nord del Maresme, s’alça un dels edificis més singulars de l’arquitectura contemporània de la comarca: El Palauet, el Pavelló Poliesportiu del carrer Pompeu Fabra, 8, projectat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, autor també del Palau Sant Jordi de Barcelona. Concebut com un equipament esportiu, l’edifici transcendeix aquesta funció per convertir-se en una obra arquitectònica d’una notable força formal, especialment significativa dins del patrimoni contemporani del Maresme.
L’origen del nom 'Palauet' es troba precisament en la seva relació amb el Palau Sant Jordi. Isozaki recupera en aquest projecte alguns dels principis formals que havia desenvolupat en el gran pavelló barceloní, però els adapta a una escala més continguda i a les necessitats d’un equipament local. El resultat és una arquitectura que estableix un diàleg entre monumentalitat i proximitat.
L’edifici parteix d’una geometria especialment clara. Sobre un solar pràcticament pla i de planta trapezoidal, Isozaki dibuixa un cercle de 66 metres de diàmetre i hi inscriu un quadrat. Aquesta composició divideix l’àmbit en dues parts iguals: una destinada al recinte a l’aire lliure i l’altra al pavelló cobert. A l’exterior, un jardí rectangular estableix la continuïtat amb la pista poliesportiva interior i reforça la relació entre arquitectura i espai obert.

Però és especialment la coberta la que defineix el caràcter del Palauet. Isozaki hi recupera la idea d’un gran pla ondulat sostingut exclusivament pels seus extrems, una solució que remet directament a la concepció estructural del Palau Sant Jordi. La coberta combina una volta rebaixada a la franja perimetral amb una mitja cúpula a la zona central, generant una superfície de gran complexitat geomètrica.
Aquesta estructura es resol mitjançant una malla espacial recolzada horitzontalment sobre el perímetre del recinte cobert. En el pla vertical, un gran mur vidrat incorpora les barres metàl·liques d’una biga de gelosia i introdueix una dimensió de transparència que alleugereix visualment el conjunt. La coberta, a més, es plega en tres punts orientats cap al nord, deixant unes escletxes que permeten l’entrada de llum natural a l’interior.
La capacitat del pavelló és de 300 persones, una dimensió que contribueix a reforçar el contrast entre la seva funció quotidiana i l’ambició arquitectònica del projecte. El Palauet demostra així com un equipament esportiu de caràcter local pot esdevenir també una obra de referència, capaç d’incorporar investigacions formals i estructurals pròpies de l’arquitectura internacional.
La intervenció d’Isozaki a Palafolls adquireix una rellevància especial pel seu vincle amb una de les obres més emblemàtiques de l’arquitectura olímpica de Barcelona. Sense limitar-se a reproduir el Palau Sant Jordi en una versió reduïda, l’arquitecte japonès hi desenvolupa una nova interpretació de les seves formes, adaptant-les a una escala diferent i a un context molt més proper.
La seva geometria circular, la inserció del quadrat, la complexa coberta ondulada, el joc entre ferro i vidre i l’entrada controlada de la llum construeixen una arquitectura on estructura i forma apareixen indissociables. Una peça que, amb el pas del temps, ha adquirit un lloc propi dins del paisatge arquitectònic del Maresme i que converteix Palafolls en una parada imprescindible per descobrir una de les obres més singulars d’Arata Isozaki a Catalunya.