El Reina Sofia eixampla els seus relats per mirar el present

El Museu Reina Sofia afronta la nova temporada amb la voluntat d'ampliar els relats sobre l'art modern i contemporani i obrir-los a altres geografies, veus i formes de creació. El director de la institució, Manuel Segade, ha presentat una programació que s'estendrà del setembre del 2026 al juliol del 2027 i que incorpora nou exposicions temporals, vuit d'elles centrades en dones artistes.

Eli Cortiñas, Miquel Àngel Rojas, Marta Minujin, Fernanda Laguna, Anne Truitt, Monir Shahroudy Farmanfarmaian, Marlene Dumas i Pacita Abad protagonitzen una temporada construïda al voltant de diferents maneres de qüestionar els relats de la modernitat. A través de projectes monogràfics, molts d'ells concebuts com a ambicioses coproduccions internacionals amb institucions europees i llatinoamericanes, el museu proposa una lectura plural en què conviuen pràctiques artístiques, contextos polítics, memòria, exili, gènere i transformacions socials.

La programació començarà a l'Espai 1 amb l'artista canària Eli Cortiñas, que continuarà la investigació del museu al voltant del cinema d'exposició. El seu projecte s'aproxima a les formes en què Occident ha construït i perpetuat determinades representacions del que és exòtic africà, posant en qüestió els mecanismes visuals i culturals que han contribuït a fixar aquests imaginaris.

També aquesta tardor arribaran al Reina Sofia dues figures fonamentals de l?escena llatinoamericana. El colombià Miguel Ángel Rojas presentarà una trajectòria marcada per la investigació sobre la violència del narcotràfic, l'extracció colonial i la destrucció dels ecosistemes del seu país. Amb ell, Marta Minujín, figura essencial de l'happening, la instal·lació i les pràctiques participatives, portarà al museu un univers artístic basat en l'experimentació i la participació.

• Eli Cortiñas, Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia The Most Given of Givens [El més donat del que s'ha donat], 2016. 3 canals de vídeo. © Eli Cortiñas, VEGAP, Madrid, 2026.

La mirada llatinoamericana continuarà el 2027 amb Fernanda Laguna, l'exposició de la qual arribarà poc abans d'ARCO. La pràctica se situa en un territori híbrid on conflueixen literatura, arts visuals, activisme i gestió d'espais independents. Una obra que converteix les lluites, els desitjos, les diferents generacions i les comunitats en matèria per construir un llenguatge propi.

La temporada també proposa un diàleg amb la història del minimalisme. Fins a l'octubre continuarà l'exposició dedicada a Felix Gonzalez-Torres, l'obra del qual assenyala el trànsit cap a noves concepcions de l'espai i de l'objecte artístic. El febrer del 2027 prendrà el relleu Anne Truitt, en una retrospectiva que permetrà recular fins als orígens del minimalisme i explorar les formes en què l'art va conquistar l'espai fins a adquirir una dimensió essencialment teatral.

L?obertura cap a altres geografies tindrà continuïtat amb l?exposició dedicada a la iraniana Monir Shahroudy Farmanfarmaian. Després de l'aproximació a la complexitat de les escenes artístiques de l'Orient Mitjà que va protagonitzar la libanesa Huguette Caland durant la temporada anterior, el Reina Sofia posarà ara el focus en una artista l'obra de la qual està estretament vinculada a l'exili, la violència i la memòria. Les seves composicions realitzades a partir de fragments de miralls acoblats articulen una poètica on tradició, abstracció i experiència personal es troben.

Col·leccions que tornen a obrir-se

La temporada 2026-2027 també renovarà el relat de les col·leccions permanents. El museu presentarà una segona edició de La història no es repeteix, però rima i de Peça Única , alhora que commemorarà el centenari de la Generació del 27.

La celebració portarà aparellada una nova ordenació de diverses sales de la segona planta, que permetrà recuperar i donar més protagonisme a artistes dones que encara romanen en bona mesura fora dels relats més coneguts de la història de l'art.

• Pacita Abad, Subali, 1983. Pacita Art Abad Estate Singapur. Image courtesy of Pacita Art Abad Estate.

A aquesta revisió s'hi sumarà una exposició dedicada als fons d'avantguarda de l'Arxiu Lafuente, que ocuparà la sala de Protocol de l'edifici Sabatini. Paral·lelament, el Reina Sofia portarà 150 obres de les seves col·leccions al Museu d'Art Modern de Varsòvia per formar part de Perles i cicatrius .

Les arts vives entren al programa estable

Una de les principals novetats de la temporada serà la incorporació sostinguda de les arts vives als programes públics del museu. La performance Estimades velles , de María Gimeno, i una retrospectiva de les peces distingides de La Ribot ampliaran el territori de la programació més enllà de les exposicions.

La música tindrà així mateix una presència destacada i establirà un diàleg directe amb la col·lecció Art contemporani: 1975-present . El programa s'obrirà amb Ana Curra, figura fonamental del punk espanyol, i continuarà amb Plena Pausa , el projecte en solitari de J dels Planetes concebut com a banda sonora per als curtmetratges inèdits d'Iván Zulueta.

Més enllà de les sales d'exposició, el museu també pretén transformar la seva relació amb els públics. Els nous projectes educatius, la renovació de la interacció amb els usuaris de la Biblioteca i l'impuls de la comunicació digital formen part d'una estratègia que cerca fer de la institució un espai més obert i participatiu.

En paral·lel, el programa d'Estudis reforçarà la investigació i la relació amb les comunitats locals. Les noves càtedres i una residència anual serviran per traslladar el pensament crític més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic.