La Porta de l’Infern es converteix en un cos col·lectiu per a la Mercè

La Mercè tornarà a obrir les portes de l’Infern, però enguany ho farà a través d’una nova mirada. El correfoc estrena una Porta de l’Infern concebuda per l’artista visual Daniel Esteban, una intervenció monumental que transforma un dels elements més emblemàtics de la festa en una reflexió sobre la força de la comunitat.

La peça ocupa catorze metres d’amplada —l’equivalent a tot el passeig de Gràcia— i arriba als set metres d’alçada. La seva estructura està formada per representacions fragmentades d’un miler de cossos humans que, units entre si, construeixen una gran composició escultòrica. La porta deixa així de ser només un element escenogràfic per convertir-se en una metàfora de la festa popular: una construcció comuna que només pren sentit a través de la suma de moltes persones.

Castellers, dansaires, sardanistes, músics de cobla, diables i participants en les celebracions tradicionals comparteixen una mateixa realitat: la festa neix de la comunitat. La nova Porta de l’Infern parteix precisament d’aquesta idea i situa el cos humà al centre d’una proposta que observa la tradició des d’una perspectiva contemporània.

Esteban utilitza l’imaginari de l’infern per traslladar-lo al present. La seva proposta neix de la reflexió sobre les diferents formes que pot adoptar l’infern quotidià i contraposa aquesta realitat a la cultura popular, entesa com un espai de trobada, participació i organització col·lectiva. El resultat és una reinterpretació d’un símbol tradicional que no busca reproduir el passat, sinó establir-hi un diàleg des de les inquietuds del nostre temps.

Una porta construïda des de la cultura popular

La nova estructura ha estat impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb la col·laboració de la Taula del Foc, l’espai que reuneix representants de les diferents colles de foc de Barcelona. El procés de creació ha estat seguit per una comissió assessora formada per Mercè Ayora, delegada territorial de Barcelona ciutat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; Jordi Ullate, president de la Coordinadora de Diables de Barcelona, i Toni Lucena, vicepresident de la Federació de Diables de Barcelona.

La Porta de l’Infern té una funció essencial dins del ritual del correfoc. És el llindar que travessen les colles de diables quan comença l’espectacle i que estableix simbòlicament la frontera entre la ciutat i l’Avern. A partir d’aquest moment, l’espai urbà es transforma i el foc, la música i la imatgeria festiva converteixen el carrer en un gran escenari.

Dracs, víbries, diables i públic participen d’una celebració en què la tradició deixa de ser estàtica per convertir-se en una experiència compartida. La nova porta reforça aquesta dimensió col·lectiva i escènica de la festa.

La proposta pirotècnica anirà a càrrec de la casa pirotècnica Estalella, que ha dissenyat l’espectacle que acompanyarà la instal·lació. El disseny d’il·luminació i la participació d’un grup de tabalers completaran la posada en escena i aportaran intensitat al moment en què els diables pugin per l’arc per procedir-ne a l’encesa.

Daniel Esteban i el cos com a matèria artística

L’elecció del cos humà com a element central no és casual dins de la trajectòria de Daniel Esteban Esquina, nascut a Barcelona l’any 2001. Artista visual format en Visual Development a Barcelona i amb una trajectòria marcada també per l’autodidactisme, desenvolupa la seva pràctica principalment entre l’escultura i la fotografia.

El cos, els imaginaris col·lectius i la cultura popular ocupen un lloc central en la seva producció, abordats des d’una mirada crítica, irònica i satírica. El seu univers creatiu parteix sovint de les formes dels titelles, els maniquins i les figures vinculades a la imatgeria popular catalana.

En les seves obres combina el modelatge i l’assemblatge de materials com la ceràmica, el tèxtil i la resina. Amb la Porta de l’Infern, aquesta investigació sobre el cos i les seves representacions adquireix una dimensió monumental: la figura individual desapareix per donar pas a una multitud convertida en arquitectura.

La seva relació amb la cultura popular catalana tampoc no és exclusivament artística. Esteban es va vincular des de jove a entitats com els Blaus de Granollers i la colla castellera dels Xics de Granollers, experiències que han contribuït a construir la seva mirada sobre la tradició i sobre les formes de participació comunitària.

La seva pràctica artística s’ha complementat amb la participació en projectes escultòrics d’artistes contemporanis, especialment en la producció d’escultures monumentals en bronze, així com en iniciatives relacionades amb la cultura tradicional i la imatgeria popular catalana.