Exposicions
El pop mai no mor i el Guggenheim torna a demostrar-ho
El Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York revisa la història i el llegat del Pop Art amb Guggenheim Pop: 1960 to Now , una exposició que reuneix una selecció eclèctica d'obres de la seva col·lecció i que estableix un diàleg entre els grans noms del moviment i una nova generació d'artistes que continua qüestionant les imatges, els codis i els llenguatges. La mostra es podrà visitar del 5 de juny del 2026 al 10 de gener del 2027.
L'exposició reuneix obres de 29 artistes, entre ells John Chamberlain, Chryssa, Jim Dine, Richard Hamilton, Yayoi Kusama, Roy Lichtenstein, Marta Minujin, Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, Lucas Samaras i Andy Warhol. Al costat d'aquestes peces històriques apareixen obres contemporànies incorporades recentment a la col·lecció, pertanyents a artistes com Mohammad Ahmed Ibrahim, Farah Al-Qasimi, Maurizio Cattelan, Alex Da Corte, Daniel Gordon, Douglas Gordon, Martine Gutierrez, Lauren Halsey, Lucia Hierro, Ye Baseera Khan, Shinro Ohtake, Wendy Red Star, Cara Romero, Liu Shiyuan i Sheida Soleimani.
El Guggenheim posa una mirada estesa fins al present. L'exposició mostra com les seves estratègies continuen actives a l'art contemporani i com la publicitat, els mitjans de comunicació, Internet, la cultura de masses i les imatges de la vida quotidiana continuen proporcionant materials per reflexionar sobre la societat. Un dels punts de partida de l'exposició es troba en un episodi poc conegut de la història del mateix museu: el paper que exerceix el comissari i crític britànic Lawrence Alloway, una figura fonamental en la introducció del Pop Art davant el públic nord-americà. El 1963, Alloway va organitzar al Guggenheim Six Painters and the Object , considerada la primera exposició museística dedicada al Pop Art a Nova York.
Les obres històriques reunides a la mostra permeten recuperar aquell moment en què els artistes van començar a apropiar-se de les tècniques de la publicitat, la reproducció industrial i els mitjans de comunicació de masses. En incorporar imatges i objectes procedents de la cultura comercial al territori de l'art, aquells creadors van alterar radicalment les fronteres entre allò artístic i allò quotidià.
Dècades després, els artistes contemporanis presents a Guggenheim Pop: 1960 to Now reprenen aquest llegat des de perspectives molt diferents. Les seves obres exploren qüestions relacionades amb la identitat, la representació, la cultura dInternet i les experiències de la vida quotidiana, alhora que qüestionen els codis visuals heretats de la cultura popular.
Entre les peces més destacades hi ha Comedian (2019), de Maurizio Cattelan, amb Soft Shuttlecock (1995), de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, que torna a exposar-se a Nova York per primera vegada en 25 anys. La mostra incorpora també INFINITY MIRRORED ROOM – DANCING LIGHTS THAT FLEW UP TO THE UNIVERSE (2019), de Yayoi Kusama, presentada com un préstec destacat, i ROY G BIV (2022), d'Alex Da Corte, una instal·lació de vídeo acompanyada de performances en directe recurrent.
El recorregut permet comprovar com el Pop Art va convertir imatges aparentment banals en objectes de fascinació i com va transformar productes comercials, celebritats, anuncis i elements quotidians en matèria artística. Però també revela com aquest llenguatge ha evolucionat amb el pas del temps i com els artistes actuals fan servir les eines de la cultura visual contemporània per plantejar preguntes noves.
En aquest trànsit entre els anys seixanta i el present, el Guggenheim proposa entendre el Pop no tant com un estil tancat com una manera de mirar. Una mirada capaç de convertir allò familiar en estrany, elevar allò comercial a una dimensió gairebé sagrada i transformar allò banal en espectacle.
Et poden
Interessar
...
