Exposicions
Leonel Castañeda Galeano porta el cos, el desig i la fragilitat a l’Espai Isern Dalmau
L’artista colombià inaugura una de les exposicions destacades del tram final de 2026 amb una mirada sobre allò que habita més enllà del cos visible.
L’Espai Isern Dalmau de Barcelona, de la Fundació Lluís Coromina Isern, es prepara per acollir una de les exposicions destacades de l’últim tram de la temporada artística de 2026. El pròxim dijous 3 de setembre, a les 19 h, inaugurarà El cos dels cossos, una proposta de l’artista colombià Leonel Castañeda Galeano, comissariada per Fernando Cuevas Ulitzsch, que converteix el cos en un territori obert a la memòria, el desig, la malaltia, la cura i la transformació.
Castañeda Galeano construeix un univers en què el cos apareix fragmentat, vulnerable, ambigu i en permanent transformació. Les obres parteixen de fragments de corporalitats, dispositius mèdics i objectes marcats pel seu ús que, disposats en vitrines, adquireixen noves lectures i es converteixen en presències capaces d’interpel·lar directament l’espectador.
La proposta posa així el focus en allò que habitualment queda fora de camp: els cossos que no encaixen en els models de normalitat, les experiències de fragilitat i dependència i aquelles formes de corporalitat que sovint provoquen alhora atracció i rebuig. En aquest espai d’ambivalència, l’artista qüestiona la manera com mirem i comprenem la diferència.
Entre allò visible i allò que preferim no mirar
La pràctica artística de Castañeda Galeano es construeix a partir de nombroses trobades entre elements d’orígens diversos. Objectes, fragments, artefactes quotidians i dispositius associats al món mèdic coincideixen dins un mateix univers i, en entrar en relació, abandonen la seva funció original per convertir-se en símbols carregats de nous significats.
Aquesta acumulació d’elements sense una relació aparent genera una xarxa de connexions que s’allunya d’una lectura narrativa, lineal o única. Les obres no ofereixen una interpretació tancada, sinó que obren múltiples possibilitats de vinculació entre les formes, els materials i les associacions que desperten en qui les contempla.
El resultat és un territori artístic situat entre allò íntim i allò inquietant, entre la ciència i el desig, entre el que considerem correcte i incorrecte i entre allò que volem veure i allò que habitualment preferim ocultar.
Quan l’art, la ciència i el desig es troben
Un dels trets més singulars del treball de l’artista colombià és precisament la capacitat de desdibuixar les fronteres entre disciplines i imaginaris. L’acumulació d’objectes quotidians, restes corporals i artefactes vinculats a la medicina estableix connexions inesperades entre art, ciència i pornografia, generant un espai carregat de tensions.
En aquest joc d’associacions apareixen conceptes com el grotesc i l’invisible, la repulsió i l’atracció, la vulnerabilitat i el desig. Castañeda Galeano no pretén resoldre aquestes contradiccions, sinó fer-les visibles i convertir-les en una eina per qüestionar les categories amb què acostumem a ordenar l’experiència humana.
El cos dels cossos proposa mirar el cos des d’un altre lloc. No com una estructura perfecta ni com una identitat fixa, sinó com un espai travessat per experiències, memòries, dependències i transformacions. Un cos que també és els altres cossos i que, en la seva fragilitat, pot convertir-se en un lloc de trobada amb l’altre.
Et poden
Interessar
...
