A la finca de Sa Bassa Blanca, a Alcúdia, l’art es presenta d’una manera que defuig les classificacions habituals. Entre les dependències del Museu Sa Bassa Blanca, la Sala Sokrates proposa una experiència en què les obres no s’organitzen seguint una cronologia o una procedència geogràfica, sinó a partir de les connexions que poden establir entre elles.
L’espai es concep com un Gesamtkunstwerk, una obra d’art total que funciona com una cambra de les meravelles contemporània. Aquí, l’interès no rau tant en l’acumulació d’objectes com en la relació que s’estableix entre cadascun dels elements que formen part del conjunt. Pintures, escultures, objectes i peces de procedències diverses comparteixen un mateix escenari i construeixen una experiència concebuda com una unitat.
La història del projecte està estretament vinculada a la Fundació Yannick i Ben Jakober, creada el 1993 per iniciativa dels artistes i col·leccionistes Yannick Vu i Ben Jakober, juntament amb el filantrop Georges Coulon Karlweis. Aquell mateix any, un antic aljub subterrani de la finca de Sa Bassa Blanca va ser rehabilitat per acollir una singular col·lecció de retrats infantils datats entre els segles XVI i XIX, coneguda com la Col·lecció Nins.
Amb el temps, aquest projecte cultural ha anat ampliant les seves perspectives i ha convertit Sa Bassa Blanca en un espai on la creació contemporània dialoga amb obres i objectes de diferents moments de la història.
A Sokrates, les peces no segueixen una línia temporal ni responen a una classificació estricta per cultures o territoris. El criteri és més intuïtiu i associatiu: formes, materials, colors, gestos i conceptes estableixen ponts entre obres aparentment allunyades. Aquesta disposició genera una narrativa oberta en què cada peça pot conduir cap a una altra. Una escultura pot trobar el seu contrapunt en un objecte d’una cultura distant, mentre una forma o una textura poden actuar com a nexe entre creacions separades per segles.
El resultat és un recorregut que convida el visitant a mirar amb calma i a construir les seves pròpies connexions. Les obres es relacionen, es reflecteixen i també entren en tensió, creant una trama visual que combina dimensió estètica i simbòlica.
Sokrates proposa una experiència basada en la contemplació activa, el pensament associatiu i el descobriment. El visitant deixa de ser un simple espectador i passa a formar part d’un espai que celebra la diversitat de les cultures i de les formes artístiques com una possible expressió d’unitat.
Un dels grans atractius de l’espai és la presència de Juke Blue, de l’artista nord-americà James Turrell, instal·lada a l’Espai Sokrates des de la primavera de 2017. L’obra s’integra en aquest particular univers museístic i reforça una de les idees fonamentals del projecte: la capacitat de l’art per transformar la percepció de l’espai i alterar la manera com el visitant observa i experimenta el món.

Turrell, una de les figures més reconegudes de l’art contemporani internacional, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a investigar la llum, el color i la percepció. En el cas de ‘Juke Blue’, aquesta recerca es tradueix en una experiència immersiva que convida a abandonar la mirada ràpida i endinsar-se en un estat de contemplació.
La instal·lació ofereix així una pausa dins del recorregut i situa el visitant davant una experiència en què la llum deixa de ser simplement un element de l’arquitectura per adquirir una presència pròpia.
La singularitat de Sokrates rau precisament en aquesta capacitat per combinar peces, èpoques i sensibilitats sense necessitat d’imposar una única interpretació. L’espai funciona com un organisme en què cada element té sentit en relació amb els altres.
En aquest context, el Museu Sa Bassa Blanca amplia la seva condició de museu per convertir-se també en un territori de contemplació i descoberta, on l’art es percep a través de les relacions que estableixen les obres i de la mirada particular de cadascun dels visitants.