Exposicions
Cuba moderna entre l'Havana i Nova York
Frost Art Museum at Florida International University recupera un dels episodis fonamentals per entendre la projecció internacional de l'art modern cubà amb l'exposició Modern Cuban Painters from Havana to New York – Revisitada , que es podrà visitar fins al mes d'octubre. La mostra, comissariada per Elizabeth T. Goizueta i Cristina Figueroa Vives, revisa el moment històric en què la creació cubana va deixar de ser una experiència principalment insular per incorporar-se al relat artístic nord-americà.
El punt de partida de l'exposició se situa el 1944, quan el Museum of Modern Art va presentar “Modern Cuban Painters”, la primera exposició institucional als Estats Units dedicada a l'art modern de Cuba. Aquella iniciativa va suposar un canvi de perspectiva dins de la narrativa de l'art modern occidental, ampliant el focus més enllà d'Europa, els Estats Units i Mèxic per incorporar noves geografies i llenguatges creatius procedents d'Amèrica Llatina.
La nova revisió del Frost Art Museum analitza el paper que van exercir Nova York, el llavors director del MoMA Alfred H. Barr Jr. i les galeries de la ciutat en la difusió del modernisme cubà durant la dècada de 1940. escena internacional.
Entre els artistes reunits figuren noms essencials del modernisme cubà com Wifredo Lam, Amelia Peláez, Mariano Rodríguez, Mario Carreño, Carlos Enríquez, Roberto Diago, Cundo Bermúdez, René Portocarrero i Fidelio Ponce de León. Les seves obres representen una generació que des de finals dels anys trenta va emprendre una renovació profunda del llenguatge artístic cubà.
Aquells creadors van buscar noves maneres d'expressió a partir d'una reinterpretació de la tradició barroca, la incorporació d'elements procedents de la cultura afrocubana i una mirada renovada cap a la vida rural i els sectors socials habitualment absents de les representacions artístiques. El resultat va ser un moviment capaç de combinar influències internacionals amb una clara voluntat de construir una estètica pròpia vinculada a la realitat de l'illa.
El context històric va ser determinant. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Nova York va començar a consolidar-se com un dels grans centres de l'art occidental, cosa que va afavorir l'intercanvi entre artistes europeus, nord-americans i llatinoamericans. En aquest escenari, els modernistes cubans van establir diàlegs amb moviments com el surrealisme, el muralisme mexicà, les avantguardes europees i les tradicions visuals llatinoamericanes, però sempre mantenint una recerca d'identitat autònoma.
L'enllaç entre l'Havana i Nova York va començar a consolidar-se el 1942, quan Alfred H. Barr Jr. i el conservador Edgar Kaufmann Jr. van viatjar a Cuba amb l'objectiu d'adquirir obres per al MoMA. Durant la seva estada van ser rebuts per la mecenes María Luisa Gómez Mena, per l'artista Mario Carreño -el seu marit en aquell moment- i pel crític d'art José Gómez Sicre. Acompanyats per ells, van visitar estudis de diferents artistes cubans i van conèixer de primera mà una escena creativa en plena efervescència.
Aquella trobada acabaria donant forma a l'exposició del 1944, un projecte que no només va presentar al públic nord-americà una nova generació d'artistes cubans, sinó que també va contribuir a redefinir la idea de modernitat artística al continent americà. Modern Cuban Painters from Havana to New York – Revisitada recupera ara aquell capítol per mostrar com la pintura cubana va aconseguir ocupar un espai propi dins la història de l'art del segle XX.
Et poden
Interessar
...
