La pintora lleidatana Teresa Vall Palou ha mort als 75 anys, deixant un llegat consolidat dins l'abstracció contemporània catalana. La seva obra, rigorosa i alhora intuïtiva, va desenvolupar un llenguatge propi en què la natura, la biologia, el gest i el color esdevenien els principals eixos d'una investigació plàstica sostinguda durant més de tres dècades. Les seves composicions, construïdes a partir de la matèria i la força del traç, transmeten una intensa càrrega expressiva i una mirada profunda sobre les tensions i emocions de l'experiència vital.
La desaparició de l'artista arriba pocs mesos després que la seva trajectòria visqués un nou impuls de reconeixement. Aquest mateix any, la Galeria Miguel Marcos de Barcelona va acollir l'exposició El vitalisme del color, la primera mostra individual de Vall Palou en aquest espai, que va permetre redescobir una selecció significativa de la seva producció recent. Paral·lelament, bonart, la Galeria Miguel Marcos i el Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada havien col·laborat en la difusió de la seva obra, després d'una exposició celebrada a Madrid, i actualment es treballava en l'edició d'un catàleg monogràfic que es publicarà pròximament.

Autodidacta en bona part del seu recorregut, Teresa Vall Palou es va formar en dibuix i pintura a l'Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, on va aprendre d'Ernest Ibáñez. Posteriorment, va ampliar els seus coneixements mitjançant cursos especialitzats en tècniques com el tremp, l'aquarel·la, l'oli i l'acrílic, així com en l'experimentació amb materials diversos, entre els quals la ceràmica, la fusta i el vidre.
Des de mitjan anys noranta va desenvolupar una trajectòria expositiva continuada amb nombroses mostres individuals i col·lectives a Catalunya, a la resta de l'Estat, França i Alemanya. La seva obra forma part de col·leccions i espais institucionals com la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Pública de Lleida o Acció Cultural del País Valencià.
A més de la pintura, Vall Palou va explorar disciplines com el gravat, el raku i l'escultura, sempre des d'una voluntat d'investigació formal. La seva producció es caracteritza per una abstracció orgànica on el color i la matèria dialoguen constantment, convertint el llenç en un espai d'energia i de memòria.
“Des que el 1995 Vall Palou decidir endinsar-se en els llenguatges de l'abstracció, ha treballat amb tenacitat per a formular unes opcions noves dins de l'informalisme que amplien i enriqueixen el seu particular llenguatge plàstic.” Arnau Puig. 1995.

Teresa Vall Palou present a ARCO 2026 amb la Galeria Miguel Marcos.