El Mucem de Marsella presenta Bonnes Mères, una de les grans exposicions de la temporada, una proposta que ofereix una travessia històrica, artística i social al voltant de la maternitat a la Mediterrània. A través de més de 350 obres, el projecte explora com la figura de la mare ha estat representada al llarg dels segles, alhora que convida a reflexionar sobre una experiència universal marcada sovint per ideals, expectatives i imposicions socials.
Comissariada per Caroline Chenu, investigadora del Mucem, i Anne-Cécile Mailfert, presidenta de la Fondation des Femmes, l'exposició s'allunya de les visions estereotipades per construir un relat plural que combina patrimoni, història, antropologia i art contemporani.

© Pierre et Gilles, La Vierge à l’enfant, Hafsia Herzi et Loric, 2009
L'exposició pren com a punt de partida les cultures mediterrànies per abordar la maternitat des de múltiples perspectives: com a experiència íntima, construcció social, qüestió política i tema de creació artística. Des de les antigues deesses mares fins a la popular Bonne Mère de Marsella, passant per les mares patriòtiques, les representacions religioses o les mirades de les artistes contemporànies, el recorregut mostra com la maternitat ha estat objecte de discursos simbòlics, culturals i polítics al llarg de la història.
Segons Caroline Chenu, el Mucem, com a museu dedicat a les societats mediterrànies, assumeix el repte d'abordar un tema "poc tractat en l'univers museístic o, massa sovint, presentat des d'una mirada estereotipada". La investigadora recorda que, en moltes societats mediterrànies, la mare ocupa un lloc central dins l'àmbit domèstic, però "paradoxalment disposa sovint de poca veu en l'espai públic". L'objectiu de l'exposició és precisament donar espai a aquestes veus i a les diverses formes d'expressió de les experiències maternes.

Sandro Botticelli (atelier de), La Vierge à la Grenade, vers 1487, Collection Carmignac ©Thibaut Chapotot / Fondation Carmignac.
El discurs expositiu s'articula en tres grans àmbits. El primer, "Deesses mares", analitza els imaginaris mitològics, religiosos i polítics vinculats a la maternitat i la construcció de l'ideal matern. El segon se centra en les múltiples realitats —sovint invisibilitzades— que travessen la vida de les mares, posant en relleu experiències diverses que desborden qualsevol model únic. Finalment, la tercera secció explora els vincles, les transmissions i les relacions entre mares i fills, mostrant la complexitat emocional, cultural i afectiva que defineix aquests llaços.
Per a Anne-Cécile Mailfert, fins i tot el títol de la mostra és una declaració d'intencions. "Vam reflexionar molt sobre aquest nom. Bonnes Mères està en plural, i tot és en aquest detall", explica. El plural simbolitza la voluntat de trencar amb la figura idealitzada de "la bona mare" i de restituir "la veu i el cos a la pluralitat de les mares reals".

Bonnes mères, Mucem, scénographie Agence SCENO, Birgitte Fryland, Mars 2026 © Nadine Jestin - Hans Lucas - Mucem.