Exposicions
Sandra Guiloff explora el buit i la memòria a través de la pintura a 'Cavitas'
El Museu d’Història dels Jueus presenta una exposició que converteix la incertesa, el paisatge i la pertinença en territoris d’investigació visual.
El Museu d'Història dels Jueus acull del 17 de juliol al 4 d’octubre de 2026 Cavitas. De cavus (buit) i tas (qualitat), una exposició dedicada a l’obra pictòrica de Sandra Guiloff, una artista que entén la pintura com un espai d’experimentació, recerca i frontera.
El títol de la mostra remet al concepte de cavitat, al buit com a espai físic però també com a territori simbòlic: un lloc de silenci, absència i possibilitat. En l’univers creat per Guiloff, el buit no representa una manca, sinó una obertura cap a noves interpretacions, un espai on la memòria, la imaginació i l’experiència es troben.
La seva obra es construeix a partir de tensions constants entre elements aparentment oposats: llum i ombra, blanc i negre i color, formes orgàniques i estructures geomètriques. Aquest diàleg genera composicions obertes, paisatges indeterminats i universos visuals que qüestionen les certeses de l’espectador i proposen una mirada activa davant allò desconegut.
‘Cavitas 2’, 2026.
Nascuda a Santiago de Xile el 1968, Sandra Guiloff és llicenciada en Belles Arts amb menció en pintura per la Universitat Catòlica de Xile (1992) i va completar un màster en Belles Arts, també especialitzat en pintura, a la American University de Washington DC (2002). Al llarg de la seva trajectòria ha presentat la seva obra en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Xile, Espanya i els Estats Units.
A Cavitas, l’acte de pintar es converteix en una forma de resistència i d’investigació. Les seves obres funcionen com cartografies obertes, narratives visuals que exploren conceptes com el desplaçament, la pertinença i la relació entre l’individu i els territoris que habita o imagina.
Els paisatges que apareixen en les seves pintures parteixen d’una aparença descriptiva, vinculada a l’observació de la realitat, però progressivament es transformen en simulacres: espais construïts entre allò real i allò fictici. En un context dominat per la hiperrealitat, on sovint la imatge precedeix i substitueix l’experiència directa del món, Guiloff investiga la distància entre representació i realitat.
La seva pintura treballa precisament amb aquesta incertesa. Com passa amb les imatges de Mart, un territori que només coneixem a través de fotografies i registres tècnics llunyans, les seves obres conviden a imaginar allò que no podem veure completament. Els buits, les absències i els límits dels enquadraments es converteixen en espais perquè l’espectador completi el relat.
A través dels quatre elements —aire, aigua, terra i foc— i de les seves correspondències amb les estacions, els punts cardinals i els cicles naturals, Sandra Guiloff crea un llenguatge pictòric en moviment constant. Un univers on la memòria i el present dialoguen, i on cada obra obre una finestra cap a paisatges possibles, territoris inventats i realitats encara per descobrir.
Et poden
Interessar
...
