Exposicions
Jaume Plensa converteix el silenci en un acte de resistència
L'exposició Mirage ocupa l'antiga església Sainte-Anne de Montpeller amb figures monumentals que interpel·len una societat saturada de soroll, violència i polarització.
L'escultor català ha transformat l'antiga església Sainte-Anne de Montpeller, un temple dessacralitzat convertit en espai per a l'art contemporani, en un lloc de recolliment on la contemplació s'erigeix com a resposta a l'agitació del present.
Sota el títol Mirage (Miratge), l'exposició s'articula al voltant de dues escultures monumentals situades a la nau central de l'edifici. Construïdes mitjançant delicades malles metàl·liques, totes dues representen cares humanes de gran escala que porten un dit índex als llavis. El gest, universal i immediat, transcendeix la simple petició de silenci per esdevenir una invitació a recuperar l'escolta interior. Davant del soroll informatiu, les guerres i la creixent polarització política que caracteritzen el context actual, Plensa reivindica un espai d'introspecció on l'individu es pugui retrobar amb ell mateix.
L'elecció de l'emplaçament és essencial per a la lectura de la mostra. Sainte-Anne, construïda al segle XIX i dessacralitzada el 1986, conserva intacta bona part de la seva atmosfera espiritual. Des del 1991 funciona com a centre d'exposicions, però els vitralls, la verticalitat neogòtica i la presència de l'antic òrgan mantenen viva una sensació de transcendència que dialoga de manera natural amb l'obra de l'artista. La llum acolorida que travessa els vitralls projecta taques canviants sobre el terra i les escultures, introduint una dimensió gairebé immaterial que reforça el caràcter meditatiu del conjunt.
Més enllà de les dues peces centrals, l'exposició desplega cinc escultures que aprofundeixen temes recurrents de la trajectòria de Plensa: el somni, la identitat i el recolliment. Entre elles destaca Le Rêve de Martine ( El somni de Martina ), una obra realitzada en alabastre que presenta el cap i les mans d'una figura femenina sumida al descans. Els ulls tancats i la serenitat del rostre condensen una idea recurrent a l'univers de l'escultor: el silenci no com a absència, sinó com a estat de plenitud i escolta.
Especial interès desperta també una peça inèdita formada per tres caps femenins tallats en fusta de caoba negra. Situada a l'altar de la nau, l'obra combina la monumentalitat amb una càrrega simbòlica poderosa. La fusta procedeix de les bigues d'un edifici centenari esfondrat a Bèlgica, una circumstància que afegeix una dimensió temporal i arqueològica al conjunt. Les vetes, les cicatrius i les taques de coure del material evoquen la memòria d'allò que desapareix per adquirir una nova vida a través de l'art.
L'exposició confirma la capacitat de Plensa per generar experiències que transcendeixen la mera contemplació estètica. Les seves escultures no busquen imposar-se per l'espectacularitat de les seves dimensions, sinó activar una reflexió íntima a l'espectador. A Mirage , la monumentalitat funciona com a paradoxa: com més grans són les figures, més conviden al recolliment.
Segona mostra programada al Carré Sainte-Anne després de la reobertura de l'espai el 2025, després de dos anys d'obres i una exposició inaugural de l'artista francès JR, Mirage es presenta com una de les propostes més significatives de la temporada cultural al sud de França. Més que una exposició, constitueix una experiència sensorial i espiritual que recorda que potser el silenci és avui una de les formes més urgents de resistència.
Et poden
Interessar
...
