Exposicions
Paper Tears: les filigranes del passat emergeixen a la Biennal de Venècia
Clàudia Pagès transforma la memòria del paper i l’aigua en una òpera visual sobre poder, exili i territori.
Clàudia Pagès porta Catalunya a la Biennal de Venècia amb Paper Tears, una instal·lació immersiva inaugurada als Docks Cantieri Cucchini de San Pietro di Castello. La proposta, que es podrà visitar fins al 22 de novembre, combina llum, làsers, drons, so, vídeo i dramatúrgia per construir una experiència sensorial que revisita cinc segles d’història a través de l’aigua com a fil conductor. L’obra desplega una gran “filigrana” escènica i visual que posa en relació els mecanismes de poder del passat amb les seves persistències contemporànies: boicots, expulsions, neteges ètniques i dinàmiques colonials travessen una peça que mira directament el present.
L’artista, que també és escriptora i va créixer en un molí paperer familiar, desenvolupa des de fa anys una investigació artística vinculada a la memòria del paper, l’aigua i el territori. El seu treball combina performance, escriptura, oralitat, vídeo i instal·lació per construir xarxes de microrrelats poètics on el llenguatge es converteix en una eina de resistència i exploració política. Les seves peces acostumen a indagar en les històries invisibles dels espais, la circulació de persones i mercaderies, així com les empremtes que les infraestructures de poder deixen sobre l’arquitectura i el paisatge.
Foto: Institut Ramon Llull.
A Paper Tears, Pagès recupera la fascinació infantil per les marques d’aigua o filigranes: aquells símbols aparentment naïfs que identificaven artesans i fabricants de paper i que només es revelaven a contrallum. Sobre els murs de maó de la nau veneciana, quatre làsers projecten unicorns, caps de bou, castells o cors travessats per fletxes, mentre diverses veus construeixen una narració fragmentada feta d’associacions lliures, ritmes orals i ecos històrics.
L’espai expositiu, dissenyat conjuntament amb l’estudi Goig —format per Miquel Mariné i Pol Esteve—, incorpora unes graderies que transformen la instal·lació en una mena d’òpera expandida on el públic entra físicament. Tot està sincronitzat: la llum, el so, les imatges i el moviment. Per enregistrar el territori, l’artista ha treballat amb drons que ofereixen perspectives múltiples dels espais vinculats al patrimoni hidràulic i paperer de Catalunya.
Foto: Institut Ramon Llull.
Les imatges d’aigua que apareixen a la videoinstal·lació provenen de llocs com el Pont Nou de Sant Pere de Riudebitlles, els Gorgs del Diable d’Orpí, les Deus de Mediona o la Bassa de Capellades. A partir d’aquests paisatges, Pagès connecta la història de la producció paperera amb episodis com l’expulsió dels musulmans —antics productors de paper a la península—, la posterior importació de paper italià i les rutes comercials vinculades a la colonització d’Amèrica.
Pagès la defineix (Venècia) com “la ciutat de la marca d’aigua”, evocant també Marca d’aigua de Joseph Brodsky, el text que el poeta va dedicar a la ciutat italiana. A Paper Tears, les filigranes deixen de ser simples signes ocults dins el paper per convertir-se en rastres visibles de memòria, violència i resistència col·lectiva.
Et poden
Interessar
...
