Exposicions
Cartografies de l’ànima en l’univers íntim i vibrant de Puri Martín
El sentit d’una vida desplega al Museu Monjo de Vilassar de Mar un recorregut expressionista entre cos, emoció i imaginari personal.
El sentit d’una vida, de Puri Martín, és la nova exposició que acull el Museu Monjo de Vilassar de Mar del 15 de març al 17 de maig, sota el comissariat de Ramon Casalé Soler. Més que una mostra, es tracta d’una immersió en un territori íntim i dens, on l’artista desplega un univers poblat per figures que no pertanyen al món visible, però que respiren amb una veritat gairebé corpòria. Són presències sorgides d’un imaginari persistent, formes que han anat sedimentant amb el temps i que esdevenen, en la seva reiteració i transformació, el fil conductor d’un relat profundament personal.
Aquest conjunt d’obres recents es construeix com una cartografia emocional en constant mutació. Puri Martín travessa disciplines amb una llibertat orgànica —del retaule al gravat, del dibuix a l’escultura i la instal·lació—, com si cada llenguatge fos només una pell diferent d’un mateix impuls. No hi ha jerarquies en els procediments, sinó una voluntat clara d’escoltar què demana cada idea, cada intuïció, per trobar la seva forma més precisa. Aquesta transversalitat esdevé, així, un espai de ressonàncies, on les obres dialoguen entre elles i amplifiquen el seu sentit.
En l’arrel de tot aquest desplegament hi ha el gest primer: el dibuix. Les peces exposades neixen d’una constel·lació d’esbossos a bolígraf iniciats a finals del segle passat, reunits en quaderns que funcionen com veritables arxius de pensament, gairebé com diaris visuals o llibres d’artista. En aquestes pàgines, l’artista assaja, insisteix, es perd i es retroba; hi construeix un alfabet propi que, amb el temps, cristal·litza en obra. El dibuix no és aquí un pas previ, sinó un espai de resistència i de persistència, una forma de pensar amb el cos i amb la mà.
La figura humana hi ocupa un lloc central, però lluny de qualsevol voluntat mimètica. Els cossos es tensen, es fragmenten, es desborden; són matèria en transformació, travessada per una energia que sembla no voler fixar-se mai del tot. Des d’una mirada intensament expressionista, Puri Martín converteix el moviment en llenguatge: cada traç, cada volum, sembla contenir una vibració interna, un impuls que oscil·la entre la contenció i l’esclat. Les seves figures no representen tant com evoquen; no descriuen, sinó que suggereixen estats, emocions, tensions latents.
En aquest sentit, la seva obra esdevé un espai de trànsit entre allò íntim i allò universal. Els personatges que l’habiten, tot i ser irrepetibles i profundament personals, actuen com miralls fragmentats on l’espectador pot reconèixer-hi alguna cosa pròpia. El sentit d’una vida no ofereix respostes, sinó que obre esquerdes: convida a mirar, a habitar el dubte, a deixar-se afectar per una poètica que batega en el límit entre la forma i l’emoció.
“Atès que no és gaire habitual conrear una de les tècniques més complexes i antigues a nivell pictòric com és el retaule, per a Puri Martín sí que és molt important, ja que li permet endinsar-se en un món on intervenen determinats factors i processos que li serveixen principalment per construir peces ben singulars, tal com ara podem observar a El sentit d’una vida.” Ramon Casalé Soler
Et poden
Interessar
...
