Exposicions
Cristóbal Hara, l’ull indòmit de la fotografia espanyola, protagonitza 'Principiante' a Palma
El Museu Fundació Juan March recorre els inicis i l’evolució del fotògraf Cristóbal Hara —Premio Nacional de Fotografía 2022— en una exposició que revisita cinquanta anys de mirada documental, des del blanc i negre dels seus primers viatges fins a l’explosió expressiva del color.
Del 10 de febrer al 2 de maig de 2026, el Museu Fundació Juan March de Palma presenta una exposició sobre els inicis i l'evolució de Cristóbal Hara el fotògraf madrileny reconegut pel Premi Nacional de Fotografia el 2022, titulada Principiante. La mostra, organitzada en col·laboració amb la Fundación Caja Burgos, és un viatge en blanc i negre i color que ens convida a mirar a través de la càmera d’una figura que ha marcat la fotografia documental espanyola de l'últim mig segle.
Format en Administració d'Empreses a Alemanya, la vida d'Hara va fer un gir radical amb vint-i-dos anys quan va conèixer l'obra d'Henri Cartier-Bresson. Aquell impacte el va portar a abandonar el món dels negocis per lliurar-se a la fotografia per complet. Les peces inicials d’aquesta mostra recullen la seva etapa d’aprenentatge als carrers de Cuenca, durant el servei militar i en viatges per Iugoslàvia o Londres. Són imatges que capturen llibertat i el risc del principiant en ple franquisme, on ser fotògraf era sinònim d'aventura i perill.
Cristóbal Hara, Cuenca, 1983, © Cristóbal Hara, VEGAP, Madrid, 2025.
Tot i el reconeixement primerenc, exposant al Victoria&Albert Museum de Londres el 1974, Hara va viure un període de frustració creativa. "M’avorria a mi mateix fent el que feia tothom", confessa. La solució va arribar el 1985 amb el salt al color. Aquest canvi no va ser només estètic, sinó un salt emocional que li va permetre treballar "al límit físic i emocional".
La seva fotografia en color s’escapa de la correcció compositiva tradicional per trobar-se amb el casualisme i l'imprevist. A través d'angles inesperats i perspectives inesperades, Hara retrata una Espanya de provincial que sovint ha estat rebutjada: processons atípiques que s’acosten el paganisme, el món marginal dels "maletilles" de toros o la quotidianitat desendreçada dels soldats de la dictadura.
Cristóbal Hara, El Pedernoso, 1971, © Cristóbal Hara, VEGAP, Madrid, 2025.
Hara es defineix com un "mal fotògraf de premsa" perquè, tot i voler ser reporter, es distreia amb la llum o la construcció del llenguatge en lloc d'anar directament a la notícia. Se sent un "antifotoperiodista", és a dir, l’interessa més l’anècdota que el fet, i la composició que el document gràfic.
A més, reivindica el valor de fotografiar des de dins de la mateixa cultura. Per a ell, la importància de les imatges resideix en la vivència profunda del territori. "La fotografia m'ha salvat la vida", afirma amb la serenitat de qui viu avui en un petit poble de Cuenca, seguint el rastre de cavalls salvatges i mantenint viu aquell esperit d'experimentació i de capturar moments i imatges que va néixer amb la seva primera Kodak Brownie.
Et poden
Interessar
...
