Can Framis, seu museística de la Fundació Vila Casas al barri del Poblenou de Barcelona, acull Un gran fracàs, el nou recorregut expositiu dedicat a l’obra de Gonçal Sobrer que es podrà veure fins el 31 de maig. Comissariada per Pere Pedrals, la mostra reuneix prop de dues-centes obres —moltes d’elles inèdites— i proposa un viatge per la trajectòria vital i artística d’un creador que ha fet del risc, la llibertat i la possibilitat del fracàs una manera d’entendre l’art i la vida.
Quinze anys després de l’exposició dedicada a Sobrer al Centre Cívic Can Felipa, aquesta nova proposta reforça el vincle entre l’artista i el barri que ha marcat profundament la seva mirada. L’exposició revisita més de sis dècades de creació, des dels anys seixanta fins a l’actualitat, situant l’obra de Sobrer en diàleg amb la història social i cultural de Poblenou, un territori popular i resistent que també forma part del relat de la ciutat.

Crist (Senyor Dét: perdona'm perquè no sé el que em fair. Gràcies!), 1963.
El fracàs com a actitud vital
Un gran fracàs parteix d’un concepte central: la idea del fracàs com a possibilitat emancipadora. En el cas de Sobrer, el fracàs no és una derrota sinó una opció radicalment lliure, una manera d’assumir els girs inesperats de la vida i de l’art. Aquesta actitud vital és la que ha permès a l’artista denunciar, amb una lucidesa incisiva, el fracàs col·lectiu de la societat contemporània.
La seva pintura es caracteritza per un expressionisme deliberadament estripat i antiacadèmic. Sobrer construeix un univers poblat de personatges grotescos, escenes quotidianes i referències a la cultura popular. Aquest imaginari, sovint irònic i provocador, reivindica l’art popular i dialoga amb el que ell mateix ha definit com a art xava: una mirada crítica, però també poètica, sobre la realitat urbana de Barcelona i, especialment, del Poblenou.
De la pintura al cos festiu
L’exposició també revisa diversos episodis clau de la trajectòria de Sobrer. L’artista dirigeix la seva mirada cap a la figura simbòlica de la vaca xava, un element recurrent dins del seu univers iconogràfic. Entremig apareixen moments decisius: la seva vinculació amb el grup de l’envelat, els quadres-souvenir, l’etapa de la bodega La Bohèmia o el projecte de retaule destinats a decorar el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Proposta de retaule per a decorar el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, 1999-2005.
En aquest procés, Sobrer també desplaça progressivament l’art del suport pictòric cap a altres formes d’expressió. El cos festiu, la intervenció en l’espai i l’experimentació amb l’objecte es converteixen en eines creatives que amplien els límits del llenguatge pictòric. No és casual que l’artista sigui recordat també per haver impulsat el primer happening realitzat a Catalunya, un gest pioner dins de l’escena artística del país.
Un recorregut vital i creatiu
La mostra de Can Framis de la Fundació Vila Casas, traça així el recorregut d’una vida marcada per la creació i la llibertat. Des dels inicis d’un jove que treballa al món de la pastisseria a Can Barea fins als estudis de Belles Arts —on coincideix amb figures com Pilarín Bayés, Eduard Arranz-Bravo o Rafael Bartolozzi—, el trajecte de Sobrer reflecteix una manera singular d’entendre l’art.

Sense títol, c. 1975.
La seva biografia travessa espais tan diversos com l’Hotel Romàntic, escenari d’experiències creatives, i continua amb una cadena d’exposicions, instal·lacions, pel·lícules i happenings que confirmen la seva actitud experimental. En totes aquestes etapes, Sobrer manté una pràctica artística radicalment personal, allunyada de convencions i fidel a una idea de l’art com a acte de llibertat.

La font del Santet (em Maneken Pis del Poble Nou), 2022.