Opinió
Montjuïc es reinventa: el nou MNAC pren forma
L’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya connectarà el Palau Nacional i el Pavelló Victòria Eugènia en un únic equipament cultural, duplicarà l’espai expositiu i pot transformar Montjuïc en una gran àgora cultural del segle XXI.
Les grans ciutats es defineixen també pels seus museus. No només com a contenidors d’obres d’art, sinó com a espais que expliquen una identitat col·lectiva i projecten una visió de futur. En aquest sentit, l’ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) representa molt més que una obra arquitectònica: és una oportunitat per repensar el paper de la cultura en la Barcelona del segle XXI.
Durant anys, el debat sobre el futur del museu ha quedat encallat entre projectes, informes i expectatives. Ara, finalment, el projecte pren forma amb un calendari clar —la inauguració prevista per al 2029— i amb un pressupost superior als 112 milions d’euros aportats per diverses administracions. La coincidència amb el centenari del museu no és menor: simbolitza el pas d’una institució nascuda en el context de l’Exposició Internacional de 1929 cap a una nova etapa marcada per la contemporaneïtat.
El projecte arquitectònic guanyador, ideat pels estudis HArquitectes i Christ & Gantenbein, proposa una idea tan simple com poderosa: convertir el Palau Nacional i el Palau Victòria Eugènia en un únic museu connectat. El passatge cobert que unirà ambdós edificis no és només una solució funcional; és també una metàfora d’una institució que vol cosir el passat i el present de l’art català en un mateix relat.
Aquest plantejament respon a una ambició museogràfica clara. Tal com ha defensat el director del museu, Pepe Serra, el repte és mostrar la creació artística produïda a Catalunya al llarg de tota la seva història fins a l’actualitat. No es tracta només d’exhibir patrimoni, sinó de construir un relat continu que connecti el romànic —un dels grans tresors del museu— amb les pràctiques artístiques contemporànies.
L’ampliació també respon a una necessitat evident d’espai. Amb la incorporació del Pavelló Victòria Eugènia, el museu gairebé duplicarà la seva superfície útil i superarà els 70.000 metres quadrats. Aquesta expansió permetrà desplegar noves sales d’exposicions temporals, una biblioteca amb més de 150.000 volums, un centre d’estudis i nous espais per a activitats culturals i participatives. En altres paraules, el MNAC deixarà de ser només un museu per convertir-se en una veritable infraestructura cultural.
Però el projecte va més enllà dels murs del museu. La intervenció forma part d’una visió més àmplia de transformació de Montjuïc i del seu entorn. La nova entrada situada a la Plaça de Carles Buïgas i la connexió directa amb el metro transformaran radicalment la manera d’arribar al museu. El visitant ja no haurà d’afrontar la llarga ascensió fins al palau: l’accés s’integrarà en el flux urbà que travessa la Plaça d’Espanya i les Columnes de Puig i Cadafalch.
Aquest canvi no és menor. Durant dècades, el MNAC ha viscut en una certa paradoxa: és una de les institucions artístiques més importants del país, però alhora està situat en un punt geogràfic que sovint el manté allunyat de la vida quotidiana de la ciutat. “Baixar el museu cap a Barcelona”, com suggereix el projecte, pot ser clau per convertir-lo en un espai més obert i accessible.
En el fons, el debat sobre el nou MNAC és també un debat sobre quin model cultural vol Barcelona. Les grans capitals europees han apostat en els darrers anys per museus capaços d’esdevenir àgores contemporànies: llocs de trobada, de recerca i de debat públic. Si el projecte es desenvolupa amb ambició i coherència, el MNAC pot aspirar a ocupar aquest paper.
Et poden
Interessar
...
