Exposicions
Teresa Vall Palou i les atmosferes cromàtiques per a habitar el color
El CEART Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada acull una mostra que revela la dimensió aquàtica, introspectiva i vibrant d'una de les veus més singulars de l'abstracció contemporània.
La trajectòria pictòrica de Teresa Vall Palou (Lleida, 1951) s'ha construït al marge de programes tancats i de qualsevol dependència estilística explícita. No obstant això, el seu treball dialoga amb algun dels corrents més significatius de l'abstracció del segle XX. En els seus llenços es perceben afinitats amb l'expressionisme abstracte nord-americà i l'informalisme europeu, enteses no com a filiacions directes, sinó com a ressonàncies que s'activin donis de la llibertat i l'experiència personal.
El CEART Centro de Arte Tomás y Valiente presenta, del 27 de febrer al 3 de maig, l'exposició Atmosferes cromàtiques, una selecció d'obres recents que incideix precisament en aquesta dimensió envolupant i sensorial del color. La inauguració comptarà amb la participació del crític Fernando Castro Flórez, i la mostra s'organitza amb la col·laboració de la Galeria Miguel Marcos i la revista Bonart.
TERESA VALL PALOU, Composició tela 591, 2021.
En la pintura de Vall Palou pot rastrejar una certa sintonia amb l'herència del dripping de Jackson Pollock, així com amb la concepció expansiva dels camps de color de Mark Rothko. Algunes de les seves propostes més recents evoquen també postulats de l'abstracció post-pictòrica, en particular les atmosferes cromàtiques desenvolupades per Morris Louis.
Més enllà d'aquestes afinitats, l'artista afirma una veu inequívocament pròpia. La seva obra conjuga gest, taca i grafisme en un equilibri precís entre impuls i control. L'espontaneïtat no exclou la construcció conscient de l'espai pictòric; al contrari, s'integra en una arquitectura compositiva que intensifica la vibració del color. Cada llenç es converteix així en un camp d'energia i sensibilitat, on la passió cromàtica articula una experiència visual immersiva i profundament contemporània.
L'imaginari de Teresa Vall Palou és profundament aquàtic, en el sentit que li atorgava Gaston Bachelard: un territori fluïu on la matèria es transforma en ensomni i el color adquireix la cadència de la respiració. Els seus llenços evoquin tant l'impuls incessant de les ones oceàniques com l'expansió concèntrica d'un estany en calma, aquest mirall trèmul en el qual sembla reflectir-hi fragilitat de la nostra existència.
TERESA VALL PALOU, Composició tela 606, 2022.
Hi ha —valgui la sinestèsia— una música secreta en aquestes formes que es pleguen i repleguen com a mareigs lents. Les superfícies vibrin amb una harmonia continguda, però també amb un batec subterrani: el pols obstinat de la vida que avança, que s'inquieta i que, malgrat tot, a prop la serenitat. Cada traç és una oscil·lació entre impuls i silenci; cada veladura, una respiració suspesa.
Les seves obres es revelen com a paisatges introspectius, geografies de l'ànim on el color construeix atmosferes habitables. No són espais per a ser observats a distància, sinó per a ser travessats. En ells es formen núvols lleugers, emanacions cromàtiques que suren entre l'aeri i l'aquàtic, com si cel i aigua confluïssin en una mateixa substància sensible.
En aquesta fusió d'elements, Teresa Vall Palou troba en la pintura un espai vital: un lloc on habitar poèticament el món, on transformar la matèria en experiència i el gest en revelació íntima.
Et poden
Interessar
...
