Exposicions
Sitges revisa la seva història de l’art amb noves adquisicions
Les noves adquisicions dels Museus de Sitges connecten artistes consagrats i figures històricament invisibilitzades, obrint un diàleg que revisa i amplia el relat tradicional de la història de l’art.
Els Museus de Sitges donen un pas ferm cap a una mirada més inclusiva del patrimoni artístic amb la incorporació de noves obres que qüestionen el cànon tradicional i obren nous relats sobre la història de l’art.
Les adquisicions del 2025, impulsades pel Consorci del Patrimoni de Sitges, posen el focus en trajectòries i objectes fins ara secundaris en el relat museístic. La Sala Rocamora del Museu de Maricel acull, del 26 de febrer al 24 de maig, la primera part d’aquesta mostra de petit format, comissariada per la historiadora i crítica d’art Elina Norandi.
Entre les peces destacades hi ha Informalista 2 (cap al 1960), d’Amèlia Riera; el Retrat de Santiago Rusiñol (1911–1912), de Valentín de Zubiaurre; El bany (1934), de Mariano Andreu; Personatges bíblics (1851), d’Elisea Lluch, i el cartell de la V Exposició Internacional d’Art (1907), de Joan Llimona. La mostra inclou també un conjunt de nines del primer terç del segle XX, donades recentment per un particular.
Més enllà de l’acumulació d’obres, aquestes adquisicions construeixen un relat que interpel·la directament la historiografia de l’art. Tal com assenyala Norandi, el diàleg entre figures consagrades i artistes històricament invisibilitzades posa de manifest com han canviat els criteris de selecció i legitimació. La presència d’obres de dones al costat de grans noms masculins esdevé una declaració de principis sobre el paper transformador dels museus.
Et poden
Interessar
...
