Dalí i Gala sota l’objectiu de Horst. Art, moda i complicitat creativa al Castell de Púbol

«El vestir és essencial per triomfar. En la meva vida són rares les ocasions en què m’he envilanit vestint-me de paisà. Sempre vaig d’uniforme de Dalí.» —Salvador Dalí

La relació entre Salvador Dalí, Gala Dalí i el fotògraf Horst P. Horst centra la nova exposició temporal del Castell de Púbol, un dels espais emblemàtics del Triangle Dalinià. La mostra, titulada Dalí/Horst. Mirades creuades, proposa una exploració del vincle entre art i moda a través d’imatges icòniques, peces d’indumentària i documentació d’època que testimonien una complicitat creativa sostinguda durant dècades.

Inaugurada pel president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Jordi Mercader, l’exposició s’emmarca en la celebració del 30è aniversari de l’obertura al públic del Castell de Púbol, residència de Gala. La mostra, que es podrà visitar fins al 6 de gener, reivindica la figura de Gala i la seva visió anticipadora, especialment en relació amb la construcció d’una identitat femenina moderna i lliure.

• Disseny de vestuari per a Somni de Venus, 1939. Baltimore Museum of Art.

El recorregut expositiu reuneix vint-i-set peces, entre les quals destaquen diverses fotografies de Horst —conegut especialment per la seva tasca a la revista Vogue—, tres fulls de contactes inèdits i una fotografia d’època intervinguda per Dalí. També s’hi exhibeixen tres peces de roba vinculades a Dalí i Gala, dues de les quals no s’havien mostrat mai i han estat restaurades per a l’ocasió. Completen el conjunt quatre números històrics de Vogue, un facsímil de Town & Country i la pintura Desmaterialització prop del nas de Neró (1947), obra que dialoga amb l’imaginari estètic i conceptual del període.

• Salvador Dalí. Desmaterialització prop del nas de Neró, 1947. Oli sobre tela. Núm. cat. P 626.

Diàleg creatiu

La primera secció, Diàleg creatiu, posa el focus en els inicis de la col·laboració entre Dalí i Horst a finals dels anys trenta. Des del primer moment, artista i fotògraf transformen l’acte de mirar en un gest deliberadament poètic. La fascinació pel món clàssic, la construcció escenogràfica i laidealització formal articulen una relació basada en la concepció de la imatge com a objecte artístic en si mateix.

Somni de Venus

• Salvador Dalí, 1943. Horst P. Horst.

El 1939, en el marc de la creació del pavelló Somni de Venus per a la Fira Mundial de Nova York de 1939, té lloc el primer gran intercanvi creatiu entre Dalí i Horst en territori nord-americà. D’aquella trobada en resten les cèlebres fotografies amb models nues, prèviament ornamentades per Dalí i Gala amb elements de l’imaginari marí. Entre aquests destaca el mític collaret d’estrelles de galalita dissenyat per Elsa Schiaparelli per a la col·lecció d’estiu de 1939.

Moda i Surrealisme

Durant la dècada dels trenta, el Surrealisme traspassa l’àmbit estrictament artístic per projectar-se cap a la moda i el comerç. Dalí entén aquest nou escenari com una plataforma idònia per difondre el seu univers simbòlic al gran públic. Les seves col·laboracions amb Schiaparelli en dissenys d’alta costura, les seves aportacions a Vogue i els aparadors surrealistes concebuts per als grans magatzems novaiorquesos Bonwit Teller evidencien aquesta voluntat de trencar fronteres entre disciplines.

Escenificant la bellesa

Des de ben aviat, Gala i Dalí es fan retratar pels fotògrafs més prestigiosos del segle XX, conscients del poder de la imatge en la construcció del mite. Davant l’objectiu de creadors com Man Ray, Brassaï, Cecil Beaton, Irving Penn o Philippe Halsman, la parella construeix una imatge pública sofisticada i teatralitzada.

En aquest context, l’estil de Horst es revela amb tota la seva singularitat. Malgrat l’aparença de naturalitat, els seus retrats d’estudi són concebuts gairebé com escultures: la llum, la composició i el gest responen a una planificació meticulosa. Més que explorar la psicologia del model, Horst cerca capturar una idea idealitzada de bellesa i elegància.

La relació entre Dalí, Gala i Horst —tant personal com professional— s’estén al llarg de diverses dècades. Les col·laboracions, trobades i documents reunits a la mostra permeten reconstruir un diàleg fecund entre art, fotografia i moda que va contribuir decisivament a definir l’estètica visual del seu temps i que, avui, continua interpel·lant la mirada contemporània.