Exposicions
Figuració contemporània i experiència vital en l’obra d’Eva Armisén
La vida pintada, al Reial Cercle Artístic de Barcelona, traça una cartografia emocional on la quotidianitat, els vincles i la ciutat esdevenen matèria pictòrica.
L’obra d’Eva Armisén (Saragossa, 1969) s’inscriu dins la figuració contemporània com una exploració sensible i sostinguda de l’experiència vital. Artista visual amb una pràctica que abraça la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i l’art públic, Armisén ha desenvolupat un llenguatge immediatament recognoscible, de caràcter poètic i emocional, que situa la vida quotidiana al centre del relat artístic.
Els seus treballs articulen un univers iconogràfic poblat de figures femenines, cors, interiors domèstics i paisatges urbans que operen com a metàfores dels vincles humans. Amor, família, infància, fragilitat, cura i memòria apareixen no com a temes anecdòtics, sinó com a estructures fonamentals del seu pensament visual. Allunyada de qualsevol gest èpic o grandiloqüent, la seva obra reivindica allò íntim i compartit com a espai de resistència emocional i de transcendència quotidiana.
El Reial Cercle Artístic de Barcelona presenta La vida pintada, una exposició que reuneix l’obra de maduresa d’Eva Armisén i que es podrà visitar del 22 de gener al 19 d’abril a les sales del Palau Pignatelli. Es tracta d’una gran mostra monogràfica que consolida el retorn de l’artista a la ciutat on es va formar i on va decidir establir-se, després d’anys d’una sòlida projecció internacional. Barcelona no hi és només un teló de fons, sinó un element actiu del discurs expositiu: escenari, memòria i estructura emocional.
Comissariada per Lola Durán, La vida pintada s’articula com una cartografia afectiva que travessa diferents capes de l’experiència vital. El recorregut parteix de l’espai urbà —la ciutat viscuda, caminada i sentida— per avançar progressivament cap a territoris més íntims. En aquest desplaçament, Armisén construeix un relat visual que interroga la relació entre cos i ciutat, identitat i pertinença, tal com evidencien obres com Un mapa único o Aquí estoy, on Barcelona esdevé tant paisatge físic com arquitectura mental.
L’exposició s’endinsa posteriorment en una dimensió interior marcada per la introspecció, la natura i el mar, entès com a espai de calma, memòria i reparació. Els vincles humans —l’amor, la família, la complicitat— ocupen un lloc central en una obra que parla de fragilitat i alegria, però també de resistència i capacitat de recomposició. El cor, símbol recurrent en l’imaginari d’Armisén, actua com a eix narratiu i conceptual: no com a emblema romàntic idealitzat, sinó com a força vital, vulnerable i transformadora.
Pintar la vida, en aquest sentit, esdevé un gest ètic i polític: una manera d’habitar el món amb atenció, cura i gratitud. La celebració de la quotidianitat, la tendresa compartida i la capacitat de sostenir l’altre travessen tota la mostra, que proposa una mirada sensible i compromesa amb l’experiència humana contemporània. La vida pintada no només recull una trajectòria consolidada, sinó que convida a pensar l’art com un espai de resistència emocional i de reconeixement del qual ens manté units.
Et poden
Interessar
...
