Notícies
Antoni Miralda, l’art de menjar-se el món a Inclassificables
El creador converteix Poblenou en escenari ritual on la cultura quotidiana, l’aliment i l’art esdevenen gest polític i celebració col·lectiva.
El capítol 10 de la tercera temporada d’Inclassificables ens convida a entrar a la casa-taller d’Antoni Miralda, al Poblenou de Barcelona, en una conversa que confirma per què l’artista és, literalment, inclassificable. Referent internacional i creador del concepte de cultura quotidiana com a eina de reflexió política, Miralda desplega una trajectòria on l’art, el ritual i l’alimentació esdevenen llenguatge crític i celebració col·lectiva.
Al costat del crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós, l’episodi explora les múltiples connexions entre aliments i art: menjar com a símbol, com a memòria, com a acte social i també com a gest polític. Una conversa fluida i reveladora que travessa disciplines i convida a repensar allò que és aparentment ordinari.
Conduït per David Escamilla i Ricard Planas —creadors, directors i veus del pòdcast—, Inclassificables és el pòdcast d’art de Catalunya Ràdio – 3Cat que recorre el territori català a la recerca d’espais d’art, estudis creatius, museus i fundacions. El seu objectiu: generar diàlegs propers i divulgatius amb figures de gran rellevància mediàtica, en un to distès que acosta la creació contemporània al gran públic.
En aquesta ocasió, la parada al Poblenou no és només geogràfica: és una immersió en un univers on la vida quotidiana esdevé matèria artística i on menjar és, també, una manera de pensar el món.
A Poblenou, Miralda viu, crea i pensa. El barri es converteix en territori creatiu, en extensió natural del seu univers artístic, on la quotidianitat és matèria primera i el menjar, llenguatge. Després d’un llarg periple que el va portar de París a Nova York, l’artista torna a Barcelona amb una mirada destil·lada pel món, però arrelada al gest més elemental: compartir, cuinar, celebrar.
La seva obra ha situat l’aliment al centre del discurs artístic. Projectes fonamentals com Food Cultura van obrir una nova manera d’entendre la relació entre art, societat i ritual, convertint el fet de menjar en una acció simbòlica, col·lectiva i política. Més recentment, Sant Stomak continua aquesta exploració, sacralitzant l’estómac com a espai de trobada entre cos, memòria i cultura.
Per a Miralda, la vida és un ritual i un viure la vida: una successió d’actes compartits que construeixen comunitat i sentit. El menjar deixa de ser només nutrició per esdevenir celebració, crítica i relat. En el seu treball, l’art no s’exposa, es viu; no s’observa, es participa. I és des d’aquest Poblenou creatiu —entre cuines, taules i idees— que Miralda continua pensant el món a través del qual mengem i de com ho compartim.
Et poden
Interessar
...
