Exposicions
Josep Bartolí testimoni gràfic de l’exili republicà
El MUME presenta els dibuixos del creador català que va plasmar l’horror dels camps de concentració francesos i el llarg camí de l’exili.
“Les meves obres no pretenen ser un assaig més, ni literari ni artístic, sinó un document viu, dolorós i brutal”, Josep Bartolí
Josep Bartolí, el dibuixant oblidat que va saber plasmar l’horror de l’exili republicà a França. Il·lustrador català, Bartolí va sobreviure a diversos camps de concentració francesos després de la Guerra Civil i va transformar l’horror viscut en dibuixos d’una intensitat colpidora. Les seves obres, de gran càrrega dramàtica, es caracteritzen per un traç semirealista, ràpid, net, directe, precís i profundament sensible.
Envoltats de filferros, fam, violència i humiliació, els seus dibuixos constitueixen un testimoni visual imprescindible d’una tragèdia sovint silenciada. Bartolí va ser un home que va sobreviure a l’extermini i que va aconseguir escapar dels camps per iniciar un llarg exili que el portaria primer a Mèxic. Allà va establir una estreta amistat amb Frida Kahlo i va continuar desenvolupant la seva carrera artística. Més endavant, als Estats Units, va treballar pintant decorats per a grans produccions de cinema històric a Hollywood.
Ara, el Museu Memorial de l’Exili (MUME) exposa Josep Bartolí: Dibuixar és lluitar que es podrà veure fins al 31 de maig. La seva obra, marcada per l’experiència de la repressió i l’exili, és avui un llegat fonamental per entendre la memòria visual del segle XX i el paper de l’art com a eina de resistència i denúncia.
A partir dels fons conservats al Memorial de Ribesaltes, formats per esbossos i dibuixos preparatoris del dibuixant i artista Josep Bartolí Guiu (Barcelona, 1910 – Nova York, 1995), l’exposició proposa un recorregut per l’evolució del seu procés creatiu. Es tracta de dibuixos realitzats entre 1939 i 1941 que, anys més tard, serien publicats a Mèxic, el 1944, per Ediciones Iberia, dins el volum Campos de concentración (1939-194…).
Aquesta obra, que combina els textos de Narcís Molins i Fàbrega (Tortellà, Garrotxa, 1901 – Cualta, Mèxic, 1962) amb les il·lustracions de Bartolí, va néixer amb la voluntat explícita de deixar constància de la realitat dels camps de concentració francesos. Els dibuixos, concebuts inicialment com a apunts i esbossos, esdevenen així un testimoni gràfic directe i colpidor d’una experiència marcada per la repressió, l’exili i la supervivència.
Et poden
Interessar
...
