Exposicions
Entre el temps i el paisatge: l’univers capa a capa de Canepa a l’IVAM
Colors, mitologies i tradicions populars convergeixen en una instal·lació que explora el passat, el present i el futur.
El projecte Entre lo profundo y lo distante, creat expressament per a l’IVAM per Andrea Canepa, s’inspira en el llibre The Spell of the Sensuous (L’encís del sensible) de David Abram. Partint de la filosofia fenomenològica i de diverses cosmovisions indígenes, Abram planteja que el temps no és lineal, sinó inscrit en el paisatge: el passat i el futur coexisteixen en el present i tenen una ubicació espacial. El passat es troba soterrat, acumulat en estrats de terra, anells de corall o zones ancestrals del cervell, i sustenta el present. El futur, en canvi, s’albira a l’horitzó, un llindar que s’allunya a mesura que l’hem d’assolir.
Exposició Andrea Canepa © Juan García - IVAM.
"L’exposició tracta sobre com el temps s’inscriu en el paisatge […] Tot està organitzat en capes: els sediments del sòl es reflecteixen a les parets, hi ha escultures que remeten als anells dels arbres que envolten tot l’espai de la galeria, i el visitant hi pot desplaçar-se entre elles", va explicar Canepa durant la presentació de l’exposició.
A partir d’aquest plantejament que es podrà veure fins al 12 d'abril, la instal·lació de la planta inferior convida l’espectador a explorar les formes invisibles del passat inscrites en l’espai. L’obra genera una sensació d’interioritat —caverna, terra, cos, inframon o úter— i disposa les peces de manera envolvent, cosa que permet un recorregut entre capes que remeten als anells dels arbres o als plecs de les coves. Al centre, se suggereix la presència d’una serp mítica, criatura ancestral que habita l’imaginari subterrani de diverses cultures.
Exposició Andrea Canepa © Juan García - IVAM.
A la planta superior, una línia metàl·lica recorre el perímetre de la sala, evocant l’horitzó, i es veu interrompuda per escultures que n’alteren el traçat. Aquesta intervenció rememora el sistema de ceques del món andí precolombí, una xarxa de línies sagrades que connectava el centre de la ciutat amb huacas —llocs sagrats— i que marcava els moments clau del calendari inca. Les escultures que trenquen la línia funcionen, així, com aquestes marques de temps, recordant la relació intrínseca entre espai i temporalitat.
Les dues instal·lacions es connecten a través de l’escala, on l’ascens esdevé un llindar simbòlic: un pas d’un estat a un altre. Aquest eix vertical actua com una interrupció en la continuïtat, un «ara» que travessa els diferents plans temporals. Entre lo profundo y lo distante planteja, d’aquesta manera, una reflexió sobre com el temps s’arrela en el paisatge i com tota geografia és, en essència, temporal.
Canepa dona forma a aquests “espais de confluència simbòlica on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmologies indígenes andines”, va detallar Blanca De la Torre, un plantejament construït, precisament, a base de capes. La primera, però no menys rellevant, parteix d’una experiència estètica en què els colors vius i les figures geomètriques marquen el ritme d’una sala suggerent que sembla poblada per peces de joguina.
Exposició Andrea Canepa © Juan García - IVAM.
L’ús del color no és casual, ja que hi ha darrere una idea potent: “En el gaudi hi ha política”. Aquesta va ser una de les lliçons que l’artista va obtenir durant una residència a Puerto Rico, un missatge que encara avui orienta la seva pràctica. “Normalment, el que és acadèmic i seriós ha de ser en blanc i negre, elegant; jo crec que fer servir el color és una manera de qüestionar aquesta idea […] Reivindicar les tradicions i el fet que es popular és absolutament vàlid i constitueix, alhora, una forma de resistència”.
Et poden
Interessar
...
