Opinió
Les pintures de Sixena i l’estupidesa
El 1936, el monestir de Sixena va ser incendiat i espoliat. Les pintures de la sala capitular van quedar al descobert, sense sostre. El que en quedava només es va poder conservar per la intervenció d’uns especialistes, finançats pel salvament artístic institucional català del moment. Les pintures arrencades es van muntar sobre tela i el MAC, després MNAC, les ha conservades fins avui. L’11 de desembre del 2017 vam assistir a una ignomínia: la Guàrdia Civil entrant en un museu, el de Lleida, per endur-se unes obres d’art cap a Sixena en funció d’una sentència judicial política. Es repeteix la història, només que ara la Guàrdia Civil no sabrà com endur-se metres i metres de pintura mural. I cap restaurador que respecti la professió no s’hauria de deixar entabanar per un trasllat que posarà en perill les pintures. Aquestes pintures ja no són les que veien les monges de l’edat mitjana. Han perdut el color i la frescor per l’incendi. Són, però, molt importants artísticament perquè representen un estil poc freqüent, entre el romànic i el gòtic, poc abans del 1200, amb la presència d’uns artistes que bevien de fonts mediterrànies i europees.
Tots els especialistes, historiadors de l’art, restauradors i museòlegs, s’han pronunciat sobre el risc de degradació i de destrucció generat per un desplaçament de les pintures, tant per raons climàtiques, com de moviment o de la microfauna que hi resideix. Els bastidors que les porten no s’adaptaran mai als murs que les aguantaven a l’edat mitjana. Deixant de banda hostilitats polítiques i pensant només en la protecció del patrimoni, les pintures de Sixena estan molt bé on són, ben conservades i admirades, amb temperatura constant i una atenció permanent per part dels restauradors.
Deixem-les en pau. El que es fa en aquests casos és una reproducció amb els mitjans més sofisticats que s’hauria de situar a la sala capitular de Sixena, com s’ha fet en tants llocs del món —a Boí o a Taüll, per exemple— i que permet al visitant admirar la policromia reproduïda en l’arquitectura original. Cal el coratge patrimonial d’oposar-se a l’estupidesa.
Et poden
Interessar
...
