L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona inaugura una nova exposició i ho fa de la mà d’una de les figures més singulars de la Gauche Divine —aquell moviment irrepetible que va sacsejar la Barcelona dels anys seixanta i primers setanta, un món de creativitat incandescent batejat amb ironia per Joan de Sagarra.

Cèsar Malet. Autoretrat. Ironia, estètica i passió és el títol de la mostra que es podrà visitar del 19 de novembre al 25 de maig de 2026. Comissariada per Laura Terré, l’exposició recupera la trajectòria d’un fotògraf barceloní nascut cap al 1940 i desaparegut el 2015, considerat una de les veus més personals de la fotografia catalana del segle XX. Integrant de ple dret de la gauche divine, Malet va compartir espai i esperit amb aquell grup d’intel·lectuals, artistes i creadors que van transformar la vida cultural de la ciutat i li van donar una nova mirada.
La seva producció és immensa. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona conserva més d’11.000 imatges que documenten la moda, la publicitat, la vida urbana i nocturna, així com retrats d’algunes de les figures més representatives del panorama cultural. En l’àmbit de la moda, Malet va saber trencar motlles i allunyar-se de les convencions visuals de l’època: el seu objectiu cercava una modernitat inquieta, contundent, sempre oberta a l’experimentació. L’any 1960 va obrir un estudi especialitzat en publicitat i moda que ben aviat es convertí en un petit laboratori de creativitat. Des d’allà, va col·laborar amb les principals cases comercials de Catalunya, per a les quals va crear campanyes i imatges que van contribuir a renovar el paisatge estètic del moment.

El que feia de Malet un creador excepcional era la seva precocitat i aquella modernitat sorprenent que avançava els temps. No establia fronteres entre la feina professional i la investigació artística: cada fotografia era una afirmació d’identitat, una peça única. L’escriptor Juan Marsé va dir d’ell que recordava als germans Marx, però als tres alhora —una metàfora perfecta per descriure la seva triple mirada: irònica, sensible i apassionada. La seva obra, lúcida i juganera al mateix temps, explora la tècnica i el llenguatge fotogràfic més enllà del seu sentit immediat, buscant sempre aquell punt de llum que converteix la realitat en una escena revelada.
