Reportatges
Rafael Marquina i el setrill
Rafael Marquina explica que, l’any 1959, els fundadors de l’ADI-FAD, l’Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, es van reunir per crear uns premis que donessin visibilitat a l’aleshores incipient professió del disseny a Espanya.
Com que no esperaven gaire participació en la convocatòria oberta, ells mateixos van decidir dissenyar i presentar els seus propis productes. Ell ho va tenir clar de seguida: va recordar la plantofada que li clavava la seva mare de petit quan tacava les estovalles amb oli. I aquell record dolorós li va donar la pista per a la seva aportació al premi.
El maleït setrill sempre degotava, i el petit Marquina acabava tacant les estovalles. Per evitar-ho, posaven un plat sota el setrill. Però el plat acumulava oli i s’enganxava al setrill, i en aixecar-lo, queia sobre les estovalles i les tornava a tacar. Fos com fos, el nen rebia la reprimenda pels seus reiterats rodals. Marquina, ja adult, va veure l’oportunitat de posar fi al suplici que el perseguia des de petit. Així va néixer el setrill antidegoteig de Marquina, que l’any 1960 va rebre el premi Delta d’Or de l’ADI-FAD.
Podríem dir que gràcies a una plantofada es va inventar el millor setrill del món, però seria una gran exageració. Òbviament, resoldre el problema no va ser tan fàcil: hi va haver un llarg procés creatiu. Marquina va haver d’analitzar els productes de la competència, tenir en compte les possibilitats tecnicoconstructives del moment, fer esbossos i proves.
Es va fixar en com es manipulava l’instrumental químic d’alta precisió, sense vessar ni una gota de líquid, i d’aquí va néixer el seu prototip de setrill de vidre: estable, transparent, fàcil de subjectar i d’omplir.
De mica en mica, al llarg dels anys, el va anar perfeccionant. Avui dia es venen milions de setrills arreu del món i s’ha copiat el model original fins a l’extenuació. Però, de moment, no té rival. Llàstima que no el patentés! Marquina, amb els royalties, hauria pogut comprar estovalles a la seva mare a cabassos... però això ja és una altra història.
Et poden
Interessar
...
