Exposicions
75 anys: els artistes i el museu
Pocs sentiments tenen una potencialitat transformadora tan marcada com l’amistat. La història del Museu de Ceret és una demostració palpable d’aquest fet, i això és el que es reivindica des de l’exposició 75 anys d’amistat, els artistes i el museu. Jean-Roch Dumont Saint Priest, director conservador del Museu d’Art Modern de Ceret, juntament amb Aude Marchand, com a comissària associada i responsable de la col·lecció, han volgut celebrar el 75è aniversari del museu amb una mostra per a la qual han seleccionat més de seixanta obres i documents escollits entre els 3.162 que té el fons, amb l’objectiu de reafirmar la singularitat de la seva història.
Estructurada en tres grans àmbits, l’exposició comença mostrant un conjunt de peces representatives de les donacions aconseguides pel primer director del museu, l’artista Pierre Brune. Es tracta d’obres escollides entre les que Henry Matisse i Pablo Picasso van donar al museu en aquells anys fundacionals, i al seu costat se n’hi exposen altres d’August Herbin, Marc Chagall, Valentine Prax, paisatges de Manolo, Albert Marquet, Kremegme i Potzno Glicka i també peces d’aire abstracte signades per Jean-Paul Riopelle i Christine Boumeester. Aquest primer tram acaba amb obres dels artistes que van succeir Brune en la direcció del museu:Frank Burty Haviland, Honoré Marius Berard, Marc Janson.
Representatives de la segona etapa del museu, caracteritzada pel fet d’organitzar grans exposicions, s’ha escollit un conjunt de peces entre les quals destaca la presència d’artistes catalans com Joan Miró i Antoni Tàpies i altres d’arrelats al sud de França com Dominique Gauthier i Anne-Marie Pêcheur. La peça Pointed Kiss, de Dominique Labauvie, que ens impacta per l’equilibri entre potència i fragilitat que desprèn, i la instal·lació Du simple o double, de Toni Grand, composta per disset cilindres de polièster, fibra de vidre i resina, justifiquen, elles soles, la visita.
El tercer àmbit de l’exposició ens permet fer-nos una idea del compromís del museu amb l’art contemporani de Catalunya i del sud de França: una peça de Tom Carr en la qual el paisatge de l’entorn de Ceret es recompon mitjançant un joc de miralls; l’Avió Ceret, de Josep Riera Aragó, carregada de simbolisme i representativa del seu joc irònic entorn de màquines desproveïdes de funció; el collage de gran format de Christian Bonnefoi, que oscil·la entre pintura, dibuix i collage, i la instal·lació Pharmacie Fischer, d’Hervé Fischer, són propostes valentes que conviuen amb les escultures d’Alain Clement i la peça Souira nº 2, de Najia Mehadji, que ens permeten fer-nos una idea de la força de les exposicions que s’han pogut veure al museu els últims anys.
Et poden
Interessar
...
