Exposicions
Habitar el vaixell i revelar l’ànima en l’art de Lluís Ventós a la Sala Parés
Fins al 29 de novembre es pot visitar una nova exposició de l’artista de Barcelona.
La pintura i l’escultura es donen la mà a l’univers creatiu de Lluís Ventós, un artista que fa anys que teixeix la seva obra inspirant-se en les formes i els colors de l’art i la cultura popular —propis i aliens—, així com en els misteris i les històries del món marítim i de la navegació. Cada peça seva sembla un pont entre tradició i imaginació, entre terra i mar, convidant l’espectador a explorar paisatges visuals i emocions que naveguen més enllà del que es veu a simple vista.
Lluís Ventós. Joven Dolores. Fusta d’amatller.
Del 30 d’octubre al 29 de novembre exposa Mascarons a la Sala Parés de Barcelona, espai on exposa des de 1998. Apassionat pels materials —des de fustes de procedències diverses fins al granit, el marbre o el bronze—, Lluís Ventós sap revelar-ne la bellesa més pura i essencial. La seva estètica, neta i sòbria, es reflecteix en composicions que busquen l’equilibri perfecte, on les formes geomètriques s’estiren cap a l’abstracció, conferint a les seves pintures una harmonia serena i mesurada.
Ignasi de Planell escriu sobre l'exposció: “Ha tornat als vaixells que l’han travessat i als que ell ha travessat. Ha posat fusta, ferro i intuïció allà on altres només veurien una barca. I ha convertit vint-i-sis embarcacions en vint-isis mascarons. Però, atenció, aquí no es tracta de representar cap vaixell. Es tracta d’habitar-lo, de fer-lo parlar. Cada mascaró és un fragment de vida; una confessió escultòrica; una història que es desplega com una vela. Són peces que neixen del tacte, de la memòria i de l’amor. Amor envers el mar, els seus i una manera de viure que és també una manera de resistir. Perquè, en realitat, l’exposició no és una sèrie d’objectes aïllats, sinó una sola escultura feta de vint-i-sis peces. reformular”.
Lluís Ventós. Koyduk-s. Ferro.
Lluís Ventós és un artista que teixeix un pont entre l’abstracció i l’escultura contemporània, explorant amb delicada intuïció els símbols i les essències materials. La seva obra flueix entre la pintura i l’escultura, transformant fusta, metall, vidre o pedra en formes que parlen tant de la cultura popular com de les arrels més primitives de la nostra memòria col·lectiva. Cada peça seva convida l’espectador a perdre’s en el joc subtil de la forma, el volum i la matèria, despertant la percepció i suggerint històries ocultes que habiten en la simbologia de la matèria.
Et poden
Interessar
...
