Aryz: color, forma i essència a la Galeria SENDA

L’any 2014 la ciutat de Granollers va embellir amb una espectacular obra d’Aryz, un jove artista del Vallès Oriental, en una paret mitgera del carrer Roger de Flor. Una intervenció que anava en paral·lel a una important mirada internacional de l’artista amb obres escampades per diferents racons del món. Preludio ara és la primera exposició individual que obrirà temporada a la Galeria Senda amb obra d’un reconegut Aryz - Octavi Arrizabalaga.

La Galeria SENDA va inaugurar Preludio, la primera exposició individual d’Aryz al seu espai. L’artista presenta una selecció d’olis de gran format que, des d’una perspectiva contemporània, estableixen un diàleg viu amb alguns dels grans mestres de la pintura que han marcat la seva trajectòria i el seu univers creatiu. Queda lluny aquell moment inicial amb l’art del grafit per espais de la comarca del Vallès, creant amb el pas dels anys uns murals espectaculars i reconeguts, també gegants, on combina éssers humans amb animals i colors surrealistes, incloent-hi també tons apagats, simbologia òssia, amb una estètica emotiva i ambivalent.

• Cuerdas paralelas (2023-24).

Des d’una mirada actual, Aryz valora l’herència de la pintura tradicional i posa en relleu l’ofici del pintor com una via legítima d’expressió i de transmissió cultural. Preludio es presenta, en la seva essència, com un enllaç entre el passat i el present: un retorn intencionat a la tradició pictòrica que actua com a introducció o pròleg d’una proposta artística més experimental, encara recelosa de mostrar-se del tot.

“Sentia la necessitat de créixer com a artista i experimentar amb més llibertat. No volia que se’m conegués només per pintar parets”, explica Aryz, que entén l’estudi com un espai de llibertat radical on temps i tècnica convergeixen per afavorir una recerca més personal i exigent. La seva producció recent reflecteix precisament aquesta voluntat d’endinsar-se en l’ofici del pintor, explorant-ne tant els aspectes tècnics com la seva dimensió cultural.

Ja han transcorregut vint-i-cinc anys d’aquest nou mil·lenni, i Aryz s’ha consolidat com una figura imprescindible en l’àmbit de l’art urbà. El seu treball, present en múltiples països, es desplega en grans formats carregats de simbolisme. Les seves composicions solen presentar figures humanes o animals, amb una paleta cromàtica que alterna tons apagats i tocs de surrealisme. Entre els motius recurrents de la seva obra hi apareixen els ossos, així com personatges que mostren vísceres, òrgans interns o l’esquelet a la vista. Sigui com sigui com s’etiqueti la seva producció, Aryz es manté fidel a les tècniques tradicionals de l’art de carrer, utilitzant pinzells, esprais, corrons i altres eines pròpies de l’ofici.

• El almuerzo (2024-25).

Aryz ha destacat per la creació de murals de gran format, una pràctica que l’ha situat ràpidament entre els noms més reconeguts de l’art urbà. Per a l’artista, pintar formes en una paret no és més que un pretext per jugar amb la distribució del color, i acostuma a defugir la voluntat de transmetre un missatge explícit en les seves obres.

Les obres reunides a Preludio adopten la forma de collages pictòrics: complexos assemblatges on fragments de la història de l’art conviuen amb gestos contemporanis i referències visuals de procedències diverses. D’aquesta manera, detalls de La Sainte Famille avec Sainte Élisabeth et le petit Saint Jean de Simon Vouet, la llum emblemàtica del Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck o Les tres gràcies de Rubens es reinterpreten en composicions que trenquen amb la cronologia per construir un espai iconogràfic en constant revisió.

El procés creatiu d’Aryz —basat a sumar, eliminar i transformar imatges— li permet transitar amb naturalitat entre la reverència i la ironia. Les seves pintures evoquen ressons de Manet, Degas, Calder, Hals o fins i tot Jeff Koons, però no com a cites literals, sinó com a ecos que es dissolen en un llenguatge personal, lliure i crític.

• Los galeristas (2023-25).

Entre les peces més destacades de la mostra, Los galeristas (oli sobre tela, 300 x 320 cm, 2023–2024) desplega una estètica que sembla sorgida dels primers temps de la fotografia en color, amb reminiscències de l’escenificació glamurosa de Slim Aarons. Però aquesta al·lusió no és mai ingènua: els retrats d’aquelles elits resplendents reviuen en els personatges d’Aryz, ara transfigurats per una ironia subtil per esquerdar l’aura solemne i deixa entreveure la fragilitat que s’oculta rere la façana del luxe.