El Museu Nacional d’Art de Catalunya s’ha volgut sumar a la celebració del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró i, des d’aquest 25 de setembre, obre les portes de la Sala de la Cúpula a una peça excepcional: la Maqueta per a Parella d’enamorats dels jocs de flors d’ametller. No es tracta d’una escultura qualsevol, sinó de la versió preparatòria d’una de les obres públiques més emblemàtiques de Miró, la gran escultura en polièster inaugurada el 1978 al cor del nou barri de La Défense, a París, un espai on l’artista català va deixar una empremta inesborrable en el paisatge urbà.
La presència d’aquesta maqueta al MNAC esdevé encara més significativa perquè es presenta en diàleg directe amb un altre testimoni del mateix moment creatiu de Miró: el mural que, juntament amb el ceramista Joan Gardy Artigas, va concebre aquell mateix any per a l’edifici de l’empresa tecnològica IBM. Escultura i mural, cos i paret, volum i superfície, s’alcen ara sota la majestuosa cúpula que Francesc d’A. Galí —mestre de Miró i figura clau en la seva formació— va pintar el 1929. Aquest triple encontre artístic, entre mestre i deixeble, entre pintura, mural i escultura, ofereix un escenari privilegiat per entendre la intensitat del diàleg entre tradició i modernitat, entre la memòria i la radicalitat del gest contemporani.

Amb aquestes dues obres, el visitant pot percebre com Miró es va interrogar sobre la convivència de l’art amb l’arquitectura moderna. El seu colorisme vibrant, l’energia gairebé tel·lúrica de les formes i la llibertat orgànica de la seva imaginació entren en contrast —i alhora en harmonia— amb la fredor racionalista i les línies netes de l’entorn funcional. En aquest joc de tensions, les figures humanes de la Parella d’enamorats emergeixen amb una força singular: són cossos plens de vida i color, punts d’unió entre l’escala humana i la monumentalitat de l’arquitectura.
Miró, fidel al seu desig de fer de l’art un llenguatge universal i proper, aconsegueix que l’escultura no sigui un objecte aïllat sinó una presència viva que dialoga amb el seu entorn. D’aquesta manera, compleix el seu afany d’integrar l’art a l’espai públic i d’oferir-lo com a experiència compartida, com a gest d’amor i de celebració col·lectiva.
En aquesta trobada al MNAC, la Maqueta per a Parella d’enamorats no només ens parla de la gènesi d’una obra monumental, sinó que ens convida a reflexionar sobre la capacitat de Miró per transformar l’espai, per reconciliar el rigor arquitectònic amb la poesia del color, i per fer que l’art s’arreli en la vida quotidiana de la gent.
50 anys de la Fundació Miró
El 50è aniversari de la Fundació Joan Miró (2025-2026), sota el lema Per a la gent del demà, és una celebració coral que reivindica la institució com a epicentre cultural i espai de diàleg entre art, societat i futur. Amb un programa que combina grans exposicions com La poesia tot just ha començat; Miró i els Estats Units; la reordenació de la Col·lecció i l’obertura del Jardí dels Xiprers, així com concerts, performances i activitats educatives, l’efemèride s’estén més enllà de Montjuïc gràcies a la participació d’un ampli teixit cultural. A més del MNAC, altres grans equipaments com ara el Gran Teatre del Liceu, el Festival de Peralada o el Museo Reina Sofía, entre molts altres, s’hi han adherit amb propostes pròpies, fent del cinquantè aniversari no només una celebració de la Fundació Joan Miró sinó de tota la comunitat artística i cultural.