Jordi Isern i el projecte Incerta Via

La revista Bonart ha donat complerta informació sobre l'exposició Anagnorisi de Jordi Isern al Convent de Sant Agustí de Castelló d'Empúries als mesos de juliol-agost comissariada per Enric Tubert.

Vaig visitar l'exposició acompanyat del mateix artista i es va donar una experiència completa de doble anagnòrisi, és a dir: un Re-coneixement en el sentit literal de la paraula grega. Por una banda, el reconeixement immediat de la identitat de l'artista i de la seva obra, una espècie de verificació d’allò que ja sabia i per altra, em va facilitar comprendre millor la seva participació en el projecte Incerta via una de les propostes artístiques més interessants que s'ha donat els últims anys entre el 2013 i 2025 en territori Gironí.

Una cortina negra separava l’exterior lluminós d'un matí d'estiu empordanès on la realitat era cristal·lina i l'aire net, de l'interior ombrívol i tènuement il·luminat. Així va aparèixer l'argumentari d'aquesta crònica, la dualitat entre llum i foscor, entre la realitat de les coses i l’abstracció espiritual.

L'obra d'Isern i el projecte Incerta Via estan marcades per la cerca espiritualista i transcendent a través de l'art. Jordi Isern em diu que va ser José Corredor Mateos, bon coneixedor de les coses de l'esperit com a poeta, qui va qualificar la seva obra amb aquest aparent oxímoron de “realisme abstracte”. En tots els treballs d’ell i del grup planeja un sentit realista i alhora abstracte i espiritual.

Isern parteix d'un treball ben definit i precís per anar buidant-lo i cercant allò que la realitat no mostra. Sembla que la dualitat sagrada versus profà sigui inevitable i no obstant hi ha alguna cosa que els uneix. El concepte de realitat juntament amb l'abstracció ens diu que és possible representar formes reconeixibles, però de manera simplificada o distorsionada, capturant l'essència de la realitat, mentre s'exploren les possibilitats expressives de l'abstracció. En lloc d'una representació fidel, se centra en la interpretació subjectiva i l'emoció, utilitzant formes abstractes per expressar l'essència de la realitat posant èmfasi en l'emoció que esdevé misteriosament una font d'espiritualitat.

Isern va recolzar i formar part del grup que va realitzar el projecte Incerta Via una acció artística de co-creació d'una gran instal·lació que es va fer a la Casa de Cultura de Girona el 2021, junt amb una Àgora de reflexions que va aplegar els millors arguments teòrics a favor d'una espiritualitat en l'art: Xavier Melloni, Raimon Arola, Mapi Rivera, Joserra Blanco, Xavier Perarnau, Josep Maria Jori. Una proposta insòlita pel fons transcendent i espiritualista i per intentar una cosa que sembla impossible al segle XXI, com és reunir set artistes en un mateix projecte.

Els llocs en ambdós casos són escollits amb molta cura, formen part essencial de la ritualització, com aquest antic convent de Sant Agustí. L'espai ja defineixen el caràcter de les seves obres. En el cas d'Isern són fonamentals els llocs com: el Monestir de St. Miquel de Cruïlles, Girona, l'Església Vella de Castellfollit de la Roca, el Monestir de Vila Bertran. Aquests artistes volen verificar amb l’ús de l'espai el seu anhel de silenci, penombra i recolliment. Ja era així en els primers indicis del grup Incerta Via amb el projecte de “El Jo i l'Altre” de Pep Aymerich i Jordi Esteban un treball de set anys (2013-2019) amb accions a diferents espais escollits de Girona.

Els membres del projecte Incerta Via plantegen el símbol com a únic camí per accedir al misteri universal, i alhora veig en ells que hi ha una cerca d'aspectes reals, concrets, com: Pep Aymerich, Oriol Teixidor, i Jordi Esteban ho fan a través de la seva representació corpòria i de la natura, Jordi Martoranno a través de la Forma, els cosmos de Maria Mercader, la natura de Torrent Pagés, i Jordi Isern el cos i el cosmos universal.

El cos, la natura, la forma semblen més propis de la poètica de la proximitat hedonista, epicúria i el gust per la realitat ben adjectivada, la facultat per expressar al detall, allò que és reconeixible de la realitat. Estic ben convençut que existeix una espiritualitat rere les coses concretes i materials i que aquesta idea de la veritat en la qual sembla que només es tracta de trobar el subjecte, el verb i el predicat: la porta és verda, conté elements lírics que l'acosten a aquest “realisme abstracte”. Existeix una certa espiritualitat materialista quan algú pregunta: què és això, i l'altre respon això és això.

L'afortunada frase de Paul Valéry: “el més profund de l'home és la seva pell” indica la mateixa cosa. És així, en una de les obres exposada per Jordi Isern anomenada Cosmos II en què al tors d'una dona, sobre la seva pell, observem numeracions que corresponen a formacions estel·lars o de galàxies, el microcosmos humà en unió amb el macrocosmos.

Podrien concloure que hi veig en aquests artistes un interès per la mirada simple, per la realitat i el que és immediat que ofereix la natura i sobretot el cos. Conreant ambdues posicions la de la llum real i la foscor abstracte, s'accedeix a universos llunyans. Així es troba l'essència de la veritable espiritualitat. El grup es va dissoldre prematurament sense que, a parer meu, acabés de valorar-se prou l’interès que tenia aquest autèntic manifest artístic. Una tendència poderosa a la qual, amb tota seguretat, s’haguessin afegit altres artistes empordanesos. Potser encara som a temps de continuar caminant per aquesta Incerta Via.