Exposicions
Llengua de foc de Valeria Maculan: on l’espai i el cos es troben
Valeria Maculan és una creadora visual multidisciplinària que trenca els límits tradicionals de la pintura, incorporant-hi materials, gest i simbolisme per replantejar la relació entre el cos i l’espai amb força plàstica i profunditat conceptual. La seva trajectòria, àmplia i reconeguda internacionalment, connecta les arrels llatinoamericanes amb els escenaris artístics contemporanis europeus.
De l’11 al 30 de setembre, l’artista participa en la Biennal B amb l’obra Llengua de foc, presentada al Casal de Son Tugores d’Alaró sota el comissariat d’Iñaki Martínez Antelo i Alicia Ventura. Llengua de foc és una instal·lació tèxtil concebuda com un dispositiu escènic, desenvolupada en col·laboració amb el taller artesanal Bujosa.
La peça central de Llengua de foc és un imponent teló suspès que travessa tota la sala, generant un eix visual i espacial que convida el públic a submergir-se en l’obra. Al seu interior, es disposen els vestits del cor, acompanyats d’una sèrie de màscares de fusta, curosament dissenyades amb les boques en forma de megàfon, pensades per amplificar i projectar la veu. Aquesta combinació de tèxtil i objectes escultòrics es posa en moviment durant la inauguració mitjançant una acció coral: els intèrprets canten cançons populars de la tradició oral mallorquina, creant un diàleg entre passat i present, entre memòria i experiència immediata. L’obra construeix així un espai liminal, situat entre el performatiu i el col·lectiu, on la materialitat del tèxtil, la presència de la veu i la riquesa de la tradició popular es fusionen de manera poètica i immersiva.
El títol fa referència als dibuixos presents als teixits que formen part de la instal·lació. Els patrons utilitzats recorden flames en moviment, figures que en mallorquí reben el nom de flàmules. Aquest detall no només subratlla la relació entre forma i concepte dins de l’obra, sinó que també connecta amb les arrels culturals de l’illa, transformant el teixit en un vehicle simbòlic que parla de memòria, energia i expressió col·lectiva. Amb aquesta instal·lació, Valeria Maculan aconsegueix articular un llenguatge visual i sonor que desafia la separació entre objecte artístic i experiència comunitària, convidant l’espectador a formar part d’un ritual contemporani on el cos, la veu i la tradició es converteixen en un únic relat poètic i plàstic.
Llengua de foc planteja una escena situada entre el món del tèxtil, la coral i el simbòlic. Es tracta d’una obra viva que pren forma i energia a través de la veu, generant una poètica de l’“entre”: un espai on es troben els cossos, els temps, les memòries i els saberes encarnats.
Et poden
Interessar
...
