Una ocasió única per endinsar-se en l’univers d’un dels grans mestres del Segle d’Or. L’exposició dedicada a Pedro Orrente ofereix al visitant un recorregut que combina la sensibilitat de la restauració amb la riquesa de la contextualització històrica, mostrant des de dibuixos íntims fins a obres monumentals que revelen tota la magnitud del seu llegat artístic.
Exposició titulada Pedro Orrente. Un artista itinerant a l’Espanya del Segle d’Or que es podrà visitar fins al 12 de juliol al Museu de Belles Arts de València amb comissariat de José Redondo Cuesta és la primera mostra de caràcter monogràfic dedicada al pintor Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645). El llenguatge pictòric d’Orrente s’erigeix en una síntesi personal de múltiples influències estètiques procedents de tradicions, corrents i mestres diversos. Dins aquest univers heterogeni, és la pintura veneciana la que esdevé el pilar fonamental de la seva obra, especialment pel vincle i el deute artístic que manté amb la nissaga dels Bassano.

Composta per 56 obres, 46 d’elles d’Orrente i les altres 10 inclouen artistes com El Greco, Paolo Veronese o els germans Ribalta. L’exposició s’organitza en set àmbits que guien el visitant des de les influències que van marcar Orrente fins als seus processos creatius i tècniques de dibuix. La mostra inclou, a més, una selecció de quinze dibuixos i esbossos, majoritàriament procedents de la Biblioteca Nacional, alguns dels quals s’exposen al costat de les pintures finals per revelar el seu mètode de treball i el procés de creació.
Pedro Orrente és considerat un dels grans pintors del barroc espanyol, reconegut especialment per la seva capacitat d’integrar el naturalisme amb temes religiosos. La seva obra reflecteix una profunda influència de l’art venecià, especialment dels pintors Ticià, Tintoretto i, sobretot, Bassano, als quals Orrente va conèixer durant la seva estada a Itàlia. Aquesta influència es manifesta en l’ús de colors càlids i en la inclusió d’animals i elements quotidians dins de les escenes sagrades.

La temàtica de la seva pintura gira principalment al voltant de la Bíblia, amb escenes de l’Antic i Nou Testament. Orrente dota els paisatges d’un paper protagonista, transformant-los en escenaris narratius plens de realisme. Els seus quadres sovint presenten ramats, pastors i animals, creant una connexió entre la vida quotidiana i la sagrada. L’ús del clarobscur i la dramatització de les escenes afegeixen profunditat i expressivitat, combinant el naturalisme amb elements pròxims al tenebrisme. La major part de la seva producció estava destinada a convents i esglésies de ciutats com València, Toledo i Madrid, contribuint a difondre un estil innovador dins de la pintura religiosa espanyola del segle XVII.