Exposicions
ARBAR obre un cicle per explorar la continuïtat de l’art d’acció dels noranta
C-72R, Borja Zabala i Ramon Guimarães són part d’aquesta continuïtat.
La pràctica de la performance a Espanya emergeix a cavall entre les darreres dècades dels anys seixanta i setanta, en un context marcat per l’avantguarda artística i la dissidència política. Serà, però, a partir dels vuitanta quan aquest llenguatge adquireixi més presència pública i un progressiu reconeixement institucional.
El dissabte 30 d’agost al Centre d’Art i Cultura ARBAR s’ha creat Continuïtat en l’art d’Acció dels anys 90? Es presenten tres projectes de caràcter performatiu vinculats a la generació d’artistes que, durant la dècada dels noranta, van començar a explorar i consolidar la seva trajectòria en l’àmbit de l’art d’acció a l’Estat espanyol. Aquests treballs reflecteixen no només l’impuls inicial d’una escena emergent, sinó també la manera com aquesta nova fornada d’artistes va situar la performance com un llenguatge central dins les pràctiques contemporànies.
Diàleg Obert amb C-72r (Marta Domínguez Sensada i Mònica Pagespetit) i l’obra Manifest, Ramón Guimararães i Flying free a més de Borja Zabala i Tarda d’acció en dos temps. Es tracta d’artistes compromesos que han fet de la immediatesa pròpia de l’art d’acció una eina potent per activar discursos reflexius, desplegar anàlisis rigoroses i formular crítiques punyents capaces de qüestionar els paradigmes dominants de la política cultural.
Manifest és una acció relacionada amb el que ens ha definit i. Unit durant més de trenta anys. Accions, energies I conceptes tangencials. Flying free La performance com a espai compartit i, alhora, d’intensa solitud. Un territori on les trajectòries discorren paral·leles, properes però intocables, avançant en un mateix impuls. És el punt d’inici d’un procés constant de construcció, desfer i reinventar identitats, un escenari per a l’afirmació del jo i per donar veu al que sovint resta ocult. Un lloc on el temps s’escola com la sorra dins d’un rellotge: quan sembla esgotar-se, només cal girar-lo perquè tot torni a començar. “Flying Free no és una metàfora. És una posició. Una manera d’estar al món, amb la certesa que tota presó pot esdevenir també un vol si se la capgira”.
Borja Zabala explica de la seva performance:
La performance com a fugida, però abans, com a introspecció.
La performance com a abandonament, però abans, com a recerca.
La performance disfressada d'una altra cosa. Dissimulada. Esmunyedissa.
Però després, al centre de la diana. En el tret precís.
En la trajectòria certa. Implacable, imbatible, excepte per un mateix.
BORJA ZABALA. TARDA D'ACCIÓ EN 2 TEMPS
2 accions:
1- Em rento les mans
2- Pescador (fisherman perfomance)
Et poden
Interessar
...
