Notícies
Ha mort Eduard Carbonell i Esteller
Eduard Carbonell i Esteller (Barcelona, 1946–2025) va ser una figura cabdal en la historiografia de l’art i la museologia a Catalunya. Catedràtic a la Universitat de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, va desenvolupar una trajectòria acadèmica i docent de gran rellevància, alhora que combinava la recerca amb la gestió cultural. Com a director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1994–2005), va impulsar una etapa decisiva marcada per la renovació institucional i la consolidació del museu com a referent internacional. Igualment, va tenir un paper determinant en la redacció de la normativa i en el desplegament de polítiques vinculades al patrimoni cultural català. Fins als darrers anys, Carbonell va continuar essent una veu de prestigi en l’àmbit acadèmic, amb una contribució que deixa una empremta profunda en la recerca, la docència i la preservació del nostre patrimoni artístic.
Era una de les figures clau de la museologia a Catalunya, Carbonell va realitzar la seva tesi doctoral sobre L'ornamentació de la pintura romànica catalana (1981), es va centrar en l’estudi, docència i difusió del patrimoni artístic, a més de gran expert en l’art romànic, també es convertí en figura indispensable de la identitat del MNAC.
Carbonell sostenia que els museus havien de ser espais vius, en constant diàleg amb la societat, i no merament dipòsits d’obres d’art. Aquesta convicció la va portar també a la seva tasca a la Junta de Museus de Catalunya, on, com a vicepresident, va promoure una gestió integral del patrimoni museístic català, posant l’accent en la seva rellevància social i cultural.
A finals dels anys vuitanta i durant la dècada dels noranta, Eduard Carbonell va exercir com a director general de Patrimoni Cultural, i el 1994 va assumir la direcció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2005. Durant aquest període, va consolidar la identitat institucional del museu i va projectar la presència a nivell internacional. Entre les seves contribucions acadèmiques i divulgatives destaquen obres com L’ornamentació a la pintura romànica catalana (1981), Les arts del romànic i Tresors medievals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1997), així com Reflexiones en torno a los museos, hoy (2005), a més de la seva col·laboració amb la revista Bonart entre d'altres. El 21 de setembre de 2020, la seva trajectòria va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims honors de la cultura catalana.
Et poden
Interessar
...
