L’exposició Art i Paraula proposa una travessia intensa i delicada pels vincles que uneixen el món de les arts visuals amb la literatura poètica. Més que una mostra, és un diàleg obert —una conversa íntima— entre dues formes de creació que comparteixen una mateixa ànima: la capacitat de commoure, qüestionar i transformar.
Cada artista visual que participa en aquesta proposta transita un trajecte d’anada i tornada entre la seva pròpia mirada i la veu d’un poeta. A través de la seva obra, ret homenatge a qui domina l’art de les paraules, establint una connexió profunda entre el llenguatge escrit i el llenguatge plàstic. El resultat és una xarxa viva d’interpretacions, sensacions i complicitats.
Els noms que integren aquest mosaic artístic provenen de diferents generacions i sensibilitats. Amèlia Riera, Guinovart, Jordi Tolosa, Francesca Llopis, Jesus Galdón, Ester Xargay, David Ymbernon, Mar Arza, Anna Llimós, Gerard Altaió i Lluís Vilà són alguns dels creadors que donen forma visual a la paraula.

Els poetes que els inspiren són igualment diversos i imprescindibles: Salvador Espriu, Joan Oliver, J. V. Foix, Maria Mercè Marçal, Carles Hac Mor, Felícia Fuster, Joan Brossa, Ramon Llull, Vicent Andrés Estellés, Àngels Moreno, Ausiàs March i Jorge Luis Borges. Les seves veus —clàssiques o contemporànies, canòniques o radicals— prenen una nova vida en aquests diàlegs visuals, i permeten al públic descobrir-los sota una llum diferent.
Art i Paraula ens recorda que l’art no és mai un llenguatge aïllat. Quan una imatge es troba amb un vers, quan una escultura respira poesia, neix una forma nova de mirar i sentir. En aquest espai compartit entre l’ull i la paraula, l’art esdevé pont, i la poesia, matèria.
A cura de Fina Duran, Jesús Galdón i Martina Morittu, queda en forma de present i futur el catàleg en forma d’exposició en miniatura amb una plaquette detallada d’Art i Paraula. És una versió Fidel de la proposta expositiva on poema i obra visual es miren i dialoguen. No hi ha cap estructura jeràrquica més enllà que text i imatge, totes dues, bevent de la poesia.

Aquesta plaquette d’Art i Paraula és una peça més de l’exposició, amb un caràcter quasi artesanal o de col·leccionista, amb un disseny artístic acurat i ofereixen una publicació singular com a objecte artístic. En resum, una plaquette és una petita joia editorial: una publicació curta, acurada i sovint poètica, que busca més la bellesa i l’expressió que la comercialització massiva, amb disseny i idea del format de l'estudi Jesús Galdón.
Cada poema conviu amb la seva obra visual dins d’un plec, que es desplega segons la intenció: a vegades en forma de díptic, altres com a tríptic o fins i tot com a quadríptic. Aquests plecs tenen un format pensat per ser sostinguts amb les mans. Són lleugers, íntims, portables. Quan es despleguen, fan girar conjuntament la paraula i la imatge, suspeses en l’aire, al ritme del moviment del lector-espectador.
Un cop deixats damunt la taula, els plecs esdevenen petites parets efímeres, com si fossin fragments d’una exposició en miniatura. Cada nova lectura i cada nou plec afegit construeix una maqueta viva, un joc visual i poètic que es desplega progressivament davant nostre. És com si l’exposició prengués cos a escala reduïda, convertint el gest de llegir i mirar en una acció escultòrica. 13 poetes i 12 artistes constitueixen aquest llibre-exposició-poema que acompanya l’exposició temporal d’Art i Paraula.