El so i la visió

La Galeria Horizon és ubicada a Colera, Alt Empordà i està dirigida per Silvy Wittevrongel, galerista belga, i Ralph Bernabei, artista de Nova York. A pesar de les dificultats i de trobar-se als afores dels epicentres artístics cada estiu obren la Galeria i són un exemple de continuïtat per això el lema que utilitzen des del seu 30 aniversari és Still Rock´in. És a dir, encara “rockejant”, encara sent enèrgics, actius i amb entusiasme malgrat el pas del temps o de les circumstàncies.

Cada estiu puntualment obren la galeria i quan la mostra és col·lectiva proposen un tema conceptual que, junt amb la revista que van publicant amb el nom de Outer Horizons, configuren la línia ideològica i estètica de la galeria. Algunes d'aquestes pautes són que: l'art uneix, no construir murs, aixecar ponts i establir “links” entre aspectes diversos de l'art i un fons d'espiritualitat indefinida. Aquesta idea d'establir lligams es confirma aquesta temporada amb el lema de SOUND AND VISION.

Tots els artistes seleccionats per a l'exposició tenen algun interès particular en el diàleg entre so i imatge, es tracta d'exercir la facultat sinestèsia de posar en funcionament l'orella i l'ull a l'hora. La relació entre sons i colors crea associacions emocionals i estètiques fins i tot fenòmens neurològics. Els sons poden influir en la percepció de l'ull i viceversa, tot creant una fructífera interacció entre audició i percepció visual. Una expressió habitual de Ralph Bernabei es Fair chanter l´espace, fes cantar l'espai és la mateixa idea que ens reafirma en l'interès que per aquest artista i galerista té la sinestèsia.

Edvard Lieber artista americà, molt interdisciplinari doncs és tan conegut per al seu treball com pianista de concert i compositor, a més d'artista visual. També com a documentalista, donada la seva proximitat amb Willem de Kooning, Leonard Bernstein, Robert Rauschenberg, Tennessee Williams, Andy Warhol, John Cage i Liv Ullmann que li va facilitar fer una gravació documental plena d'imatges i sons. Aquí veiem una mena de fotogrames abstractes.

• Obra de Edvar Lieber.

Mariko Kumon artista japonesa resident a Barcelona utilitza les línies de la pell com vibracions, amb ritmes diferents, fent zigzagat com una imatge visual feta amb pell i que sembla el registre material d'una veu o un so que no podem sentir.

Enrique Brinkmann, sempre se sol assenyalar que les seves pintures amb punts i ritmes, amb subtils malles filiformes semblen partitures musicals. En definitiva, tal com s'ha dit d'ell són “Pentagrames per a sentir / Cartografies per a pensar”.

• Obra de Enrique Brinkmann.

Evarist Vallès després de diverses etapes va accedir a l'abstracció, amb composicions lineals i descriptives. Però finalment va crear una abstracció molt personal. Pinta fons i atmosferes infinites amb colors extensos amb petites tessel·les blanques i negres.

Enric Ansesa l'artista gironí amb la seva poètica de la foscor fa servir en aquesta obra una mena de nit negra i silenciosa en la qual infinits punts apareixen a manera de sons en l'espai creant un teixit, unes constel·lacions regulars.

Romain Finke artista alemany utilitza l'abstracció com diu una sèrie de 2011 De manera silenciosa. Aquest silenci del color l'aconsegueix fent servir, per exemple en lloc de pigments grocs, sofre pur, com a la cuina de l'alquimista. La seva forma d'abstracció vol repensar la naturalesa de la percepció.

• Obra de Romain Finke.

Jo Van Rijckeghem, artista belga crea construccions multicapa, superposicions de materials de rebuig, uneix, fa connexions, linka materials molt diversos de rebuig com a assemblage. Crea una sonoritat visual de transformació dels materials a base de capes.

• Obra de Jo Van Rijckeghem.

Carme Pardo en la fulla de sala escriu que: “el jesuïta francès Louis-Bertrand Castel (1688-1755), inspirat en la Musurgia Universalis (1650) d’Athanasius Kircher, anunciava en el Mercure de France (1725) la seva intenció de construir un clavecí ocular, establint una relació directa entre els set colors de l'arc de Sant Martí i les set notes de l'escala, aquest físic i matemàtic pretén il·luminar amb el clavecí ocular, l'harmonia que s'amaga en l'univers”.

En definitiva, constato l’interès que aquesta Galeria ha demostrat per les relacions inversemblants, per als que he anomenat links sinestèsics en exposicions anteriors com Veure la paraula o Tocar la Imatge. En aquest mateix sentit es pot interpretar la proposta actual en la qual es relacionen SONS E IMATGES. Aquest anhel de relació potser, com diu Carmen Pardo, no és altra cosa que la “recerca de l'harmonia que s'amaga en l'univers” i que jo afegeixo: posa amb relació a totes les coses través de l'art.