Matèria, so i emoció amb Josep Bofill a Gemecs de la Terra

Josep Bofill ha creat una instal·lació entre diferents elements que omple fins al 30 de setembre el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar al Maresme. Sota el títol de Gemecs de la Terra, el reconegut pintor i escultor dona forma amb un muntatge plàstic on explora la relació entre matèria, sonoritat i experiència emocional, convidant a l’espectador a formar part d’aquesta obra i no només de contemplar-la.

Comissariada per Abel Prunyosa i Sandro Martín, aquesta exposició Gemecs de la Terra, no es limita a ser simplement contemplada; esdevé un espai viu, capaç de transformar-se i de transformar el visitant. Va més enllà del concepte tradicional d’exposició, apostant per una experiència sensorial i emocional que envolta completament el públic. L’espai deixa de ser un contenidor neutre per convertir-se en una escenografia que respira, que reacciona, que acull. Els límits entre l’obra i l’espectador s’esvaeixen, i l’objectiu no és només mostrar, sinó provocar una connexió profunda i personal amb cada persona que hi entra.

A través d’elements visuals, sonors, tàctils o interactius, es convida el visitant a implicar-s’hi activament. No es tracta d’un recorregut lineal, sinó d’un camí que es construeix a mesura que es viu, amb espais que apel·len a la memòria, a l’empatia i a la reflexió. L’obra es converteix en una experiència compartida, però alhora íntima; una instal·lació que transforma la percepció i convida a repensar el nostre paper com a espectadors.

Paral·lelament, la composició sonora de Raül Costafreda afegeix una dimensió intangible però igualment poderosa. A través de sons subtils, textures auditives i seqüències que oscil·len entre la serenitat i la inquietud, s’activa un entorn emocional que envolta el visitant. El diàleg entre la matèria i el so no és decoratiu, sinó essencial: es tracta d’un llenguatge conjunt que construeix un espai que vibra, que respira, que commou.

Aquest projecte artístic no busca només captar l’atenció, sinó generar una presència plena. Qui entra en aquest espai no ho fa com a simple observador, sinó com a part essencial de l’obra. És una crida a deixar-se afectar, a mirar amb el cos sencer, a participar des de l’experiència pròpia. I és en aquest diàleg entre l’obra i el visitant on neix el seu veritable significat.

L’univers creatiu de Josep Bofill es construeix des d’una profunda reflexió sobre la condició humana. La seva obra es caracteritza per una forta càrrega simbòlica i una dimensió escenogràfica que transcendeix la representació figurativa per obrir pas a formes abstractes, essencials i carregades de significat. En lloc de mostrar cossos reconeixibles o retrats convencionals, l’artista opta per una estètica minimalista que apunta cap a l’universal. Les figures, sovint reduïdes a gestos, traços o volums essencials, deixen de ser individus concrets per convertir-se en metàfores de l’existència, del pensament i de l’emoció.

La seva pràctica artística s’articula a través de diversos mitjans —pintura, escultura, dibuix i fotografia— que no funcionen de manera compartimentada, sinó que es relacionen entre si en un diàleg constant. Aquesta interconnexió entre disciplines genera una obra cohesionada, però rica en matisos, capaç d’expressar moviments interns, tensions emocionals i processos vitals amb una potència expressiva que es desplega sense necessitat de paraules.

Les instal·lacions i composicions sovint evoquen espais de recolliment o de trànsit, escenaris on el visitant pot projectar la seva pròpia experiència. La simbologia que emergeix de les formes —tan netes com evocadores— no busca dictar interpretacions, sinó suggerir, obrir interrogants i activar l’empatia. En aquest sentit, l’obra es converteix en una mena de mirall interior, on l’espectador pot reconèixer-se no per allò que veu, com per allò que sent.

L’obra de Josep s’exposa en galeries d’Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Itàlia, Portugal, Rússia, Hong Kong, Estats Units, Veneçuela
i Colòmbia. També en museus com La Cour d’Or de Metz, el Museu Municipal de la Haia, una instal·lació permanent al Museu da Cidade d’Almada a Lisboa, a la Fundació Centro Cultural Chacao de Caracas i al KEE Private Members Club de Hong Kong, entre d’altres.