Notícies
El relleu de santa Caterina: una peça clau de la dinastia castellana
Una peça de marbre revela la vinculació dinàstica de la corona castellana i contribueix al patrimoni català gràcies a la recerca de la col·lecció Casacuberta Marsans.
La col·lecció Casacuberta Marsans conserva una peça de marbre que ha revelat molt més del que es podia imaginar. A primera vista, es tracta d’un relleu esculpit amb gran detall que representa santa Caterina, envoltat per una sanefa heràldica on s’alternen castells, lleons i àguiles. Inicialment, es va adquirir com una obra vinculada a l’entorn d’Alfons X, però la recerca de l’historiador Gerardo Boto, especialment a través de l’estudi El primer retablo hispano de Santa Catalina y la presencia sepulcral de Beatriz de Suabia en Las Huelgas, ha obert una nova lectura que relaciona la peça amb un moment clau de la història dinàstica castellana.
Basat en els elements heràldics, Boto situa la peça en el tercer quart del segle XIII, identificant una combinació singular d’emblemes: Castella, Lleó i Suàbia-Hohenstaufen. Aquesta triple presència només fou possible després del matrimoni de Ferran III amb Beatriu de Suàbia l’any 1219, i no es documenta abans de 1235. Segons l’estudi, la conjunció d’aquests símbols amb el culte a santa Caterina es dona exclusivament en un context molt concret: l’abadia de Las Huelgas, un monestir cistercenc on fou enterrada la reina.
De fet, la peça permet localitzar per primera vegada l’escenografia de l’enterrament de Beatriu de Suàbia a l’església de Santa Maria la Real de Las Huelgas. Boto aporta documentació inèdita que confirma que la reina va ser sepultada davant d’un altar dedicat a santa Caterina, fet que dona sentit a la iconografia del relleu. L’obra, per tant, expressaria una devoció lligada al record d’aquesta reina i, alhora, l’afecte filial del rei Alfons X, que segons l’estudi n’hauria estat el promotor.
Fragment del relleu de Santa Caterina, Tercer quart del segle XIII. © Casacuberta- Marsans
Aquest relleu de marbre blanc, avui fragmentat, representa diversos episodis de la passió de santa Caterina. Dues escenes del seu cicle es disposen sota arcs apuntats, sostenguts per columnes amb capitells vegetals i amb rerefons d’arquitectures en miniatura. En la primera, l’emperador Majenci —identificat per una inscripció— apareix entronitzat, amb un dimoni a l’orella i, als seus peus, un filòsof assegut. Tant ell com l’emperador, mitjançant la rèplica textual, es declaren idòlatres i reclamen adoració per a santa Caterina. Aquesta es presenta a l’escena següent, vestida amb túnica i vel, mostrant un llibre que simbolitza la seva saviesa i alçant la mà en un gest de raonament i invocació divina. Més endavant, un botxí amb túnica curta prepara el cop amb un garrot de cadenes, indicant que la violència es prolonga en un arc posterior on la santa és agredida. La figura de Caterina, amb el llibre i el gest de paraula, s’exalta com a símbol de saviesa i eloqüència, una imatge molt difosa a Occident des del segle XII, malgrat que les seves relíquies només es veneraven a Rouen des de mitjan segle XI.
L’estudi de Boto destaca la funció commemorativa i espiritual d’aquesta peça, que esdevé una mostra primerenca de pantalles visuals que, vinculades a altars i sovint situades prop de tombes, contribuïen a la construcció de la memòria i la identitat dinàstica. Pel que fa al recorregut de la peça, només se sap que abans d’arribar a Barcelona va pertànyer a una veïna de Madrid, qui l’havia heretat dels seus pares. La seva traçabilitat comercial és escassa, però el seu valor històric i simbòlic és indiscutible. La presència d’aquest relleu a la col·lecció Casacuberta Marsans no només garanteix la conservació d’un objecte singular, sinó que ha propiciat la seva investigació i ha contribuït a recuperar un episodi del passat reial peninsular.
Et poden
Interessar
...
