Edward Weston i la matèria de les formes

La fotografia, que per a Edward Weston va començar com una curiositat adolescent, es va transformar al llarg de més de cinquanta anys en una profunda recerca sobre com aquest art pot ser una eina per comprendre el món. Ara, el centre KBr de Barcelona presenta Edward Weston. La matèria de les formes, una exposició que repassa la trajectòria del fotògraf mitjançant un itinerari que inclou prop de dues-centes imatges i una àmplia selecció de material documental.

Prologue to a Sad Spring, Edward Weston (1920). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

L’exposició proposa una lectura formativa i crítica sobre l’evolució del mitjà fotogràfic i la seva vàlua com a llenguatge visual amb entitat pròpia, desvinculat dels codis establerts per les arts plàstiques clàssiques, especialment la pintura. La mostra que estarà oberta del 12 de juny al 31 d’agost i compta amb la col·laboració del Center for Creative Photography de la Universitat d’Arizona, a Tucson, ha estat comissariada per Sergio Mah, que proposa una antologia que connecta els diferents períodes de l’obra de Weston, des dels seus inicis marcats pel pictorialisme fins a l’etapa de maduresa, on la claredat formal i la precisió tècnica defineixen el seu estil més reconegut.

Guadalupe Marín de Rivera, Edward Weston (1924). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

Weston va començar molt jove, amb una càmera Kodak que li va regalar el seu pare quan tenia setze anys. Encara autodidacte, el 1911 ja havia obert el seu propi estudi a Califòrnia. Però va ser en els anys vint quan la seva fotografia va prendre un nou rumb. Desencisat pel pictorialisme, que pretenia emular la pintura, es va apropar a altres fotògrafs com Alfred Stieglitz i Paul Strand, i va compartir amb ells la idea que la fotografia havia de trobar el seu propi llenguatge. Poc després es trasllada a Mèxic amb el seu fill Chandler i amb Tina Modotti. Allà connecta amb l’escena artística i cultural local, entre noms com Diego Rivera i Frida Kahlo, i viu un moment clau de transformació.

Excusado, Mexico, Edward Weston (1925). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

Entre les dècades dels anys vint i quaranta, Weston va desenvolupar les sèries que el farien conegut: nus, natures mortes, paisatges i retrats. La seva manera de mirar transforma el quotidià en motius d’atenció; “l’extraordinarietat de la banalitat”, en paraules del comissari. Un vàter, una fulla de col o una petxina esdevenen protagonistes d’imatges cuidades al mil·límetre, amb enquadraments molt precisos i una recerca constant de forma i textura. Aquest treball l'acosta a una abstracció que no es contradiu amb la figuració, sinó que hi conviu. Els nus que va fer a partir del 1926 en són una bona mostra, el cos no és només cos, sinó una manera de jugar amb el volum i la llum.

Nude, Edward Weston (1936). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

Weston també va tenir una relació estreta amb el paisatge nord-americà. Va fotografiar les dunes d’Oceano, el desert de Palm Springs, terres d’Arizona i de Nou Mèxic. La seva càmera de gran format li permetia capturar els detalls més mínims i, al mateix temps, transmetre una sensació de pausa i atenció. Aquesta manera de treballar connecta amb l’esperit del Grup f/64, col·lectiu del qual va ser cofundador i que defensava una fotografia directa, sense artificis. Amb els anys, la seva obra va anar adquirint una densitat visual i emocional cada vegada més marcada. Aquesta intensitat, que es percep especialment en les gammes tonals i l’atmosfera que desprenen les seves imatges, aporta una pàtina melangiosa que impregna bona part de la seva producció final.

Surf, Bodega, Edward Weston (1937). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

Amb la concessió de la beca Guggenheim l’any 1937, Weston va poder emprendre un viatge pel país que culminaria en el projecte d’il·lustrar Fulles d’herba, de Walt Whitman. La guerra va truncar el projecte, però va continuar treballant fins que la malaltia de Parkinson li va impedir continuar fotografiant. El 1946, el MoMA de Nova York li va dedicar una gran retrospectiva amb 250 imatges; Weston moriria a començaments de 1958, deixant una obra sòlida i essencial que continua interpel·lant la manera com es fa i s’interpreta la fotografia contemporània.

Crescent City, Edward Weston (1939). © Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents La nº 6: 1981. Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents