Soulmate a NEO Budapest: l’univers emocional i alegre de Szabolcs Bozó

L’exposició Soulmate, comissariada per Zsolt Petrányi, cap del Departament d’Art Contemporani de la Galeria Nacional d’Hongria, es pot visitar a NEO Budapest del 29 de maig al 7 de setembre de 2025. Es tracta d’una col·laboració entre el Museu de Belles Arts, la Galeria Nacional d’Hongria i Carl Kostyál, i ens submergeix en el món colorit i expressiu de l’artista hongarès Szabolcs Bozó, les criatures animals del qual són plenes de vida, humor i emoció.

A primera vista, les seves obres semblen simples: animals somrients amb ulls grossos i colors vius, com sortits d’una sèrie de dibuixos animats. Això ha fet que el seu art es relacioni amb el que alguns anomenen “cute-isme”, un estil que s’alimenta de l’estètica infantil. Però reduir la seva pintura al que és “bufó” o “adorable” és quedar-se a la superfície. Bozó forma part d’una tradició artística molt més profunda, que travessa segles d’història de l’art. Des de fa mil·lennis, els artistes han fet servir animals per parlar de nosaltres mateixos. En la tradició japonesa, els famosos rotlles Chōjū-giga del segle XII mostraven granotes i conills en situacions humanes, com baralles o celebracions. A Europa, figures com el Bosco representaven criatures grotesques per criticar els pecats i les pors de la societat. Més endavant, Goya va donar forma a animals carregats d’ansietat o ironia, creant mons inquietants però profundament humans.

Durant el segle XX, els animals amb trets humans es van fer habituals en els contes infantils, però també hi va haver artistes que en van explorar la dimensió emocional. A Hongria, Dezső Mokry-Mészáros imaginava éssers feliços en planetes llunyans, mentre que Menyhért Tóth creava retrats animals que parlaven de l’ànima humana. Aquestes obres anaven molt més enllà del decoratiu: eren metàfores visuals sobre com sentim i ens relacionem. Bozó continua aquesta línia, però amb una mirada actual. Parla sovint de la seva infància, dels dibuixos animats hongaresos que veia, o de les figures que dibuixava en tovallons mentre treballava en l’hostaleria a Londres. Al principi eren gargots personals, fets per diversió. Però quan va decidir ampliar-los i pintar-los a gran escala, es van convertir en una altra cosa. La mida els va donar força. Els personatges ja no eren petits esbossos simpàtics: eren protagonistes. Les seves cares, els seus gestos exagerats, ocupaven tot el llenç, a punt de desbordar-lo. Un exemple clar és Dancing Bears, una obra on apareixen dos ossos liles ballant junts. A primera vista és divertida i alegre. Però la manera com es relacionen els seus cossos i com es connecten les seves expressions dona lloc a una escena tendra, gairebé íntima. Bozó aconsegueix que un moment aparentment innocent transmeti alguna cosa més profunda.

Tot i que en els seus primers treballs Bozó se centrava en una sola figura per quadre, en els darrers anys ha anat creant composicions més riques, amb diversos personatges en escena. Són situacions plenes de moviment, en què els animals interactuen, es creuen, comparteixen espai. Hi ha dinamisme, humor i també una certa tensió emocional. Les escenes semblen mostrar trobades inesperades o situacions compartides entre desconeguts, com si tots els personatges es veiessin obligats a resoldre alguna cosa junts.

El títol de l’exposició, Soulmate, prové d’una de les seves obres. En ella, un altre artista va escriure aquesta paraula sobre un dels personatges de Bozó, i aquell gest espontani va donar lloc a una nova lectura. Les seves criatures, amb els ulls oberts i els gestos exagerats, no només ens fan somriure: ens conviden a connectar. Ens recorden els peluixos amb què jugàvem de petits, aquells “companys de l’ànima” amb qui compartíem emocions, històries i secrets. Aquesta connexió emocional és clau en l’art de Bozó. Les seves pintures ens fan pensar en la infància, en la imaginació, en el desig de viure en un món més amable. Els seus animals no són només simpàtics: són retrats de com sentim, de com ens relacionem amb els altres, del que trobem a faltar.

A NEO Budapest, l’univers de Bozó ens envolta completament. Les seves criatures ens miren, ens interpel·len, i sembla que ens convidin a travessar a l’altra banda, al seu món. Un món alegre, sí, però també ple de preguntes, d’emocions i de records compartits.