Al llarg de més de cinc dècades, Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) ha construït una trajectòria artística que desafia classificacions clares. L’interès constant per l’acció, els processos i els materials humils ha definit una manera de fer molt pròpia, sempre arrelada a un entorn concret però oberta a ressonàncies internacionals. Ara, el Bòlit li dedica una exposició que recull bona part d’aquest recorregut, amb un enfocament posat en el vessant performatiu de la seva obra.
Amb el títol Pere Noguera: Accions, empremtes, terres, imatges i derives, la mostra es reparteix entre tres espais: Bòlit_La Rambla, Bòlit_StNicolau i el Centre Cultural La Mercè. Comissariada per Manuel Guerrero Brullet i oberta al públic fins a finals de setembre, la proposta dona visibilitat a un conjunt destacat d’accions realitzades per Noguera des dels anys setanta fins a l’actualitat, així com a peces noves i obres clau de la seva trajectòria.
La llum no ocupa lloc, Pere Noguera (1992)
Els qui coneixen l’obra de Noguera saben que el seu camí comença a la Bisbal d'Empordà, amb una formació inicial en escultura a l’Escola Massana i un primer contacte determinant amb Eudald Serra. Però ben aviat la seva pràctica s’expandeix, connecta amb el conceptualisme, l’arte povera i la instal·lació. El resultat és una obra que combina l’experimentació amb una mirada molt propera a la realitat local, sovint marcada per l’ús de materials quotidians i per la voluntat de resignificar-los. Fang, paper, objectes trobats, còpies fotogràfiques o documents d’arxiu esdevenen components habituals del seu treball.
Les accions que es presenten a Bòlit_La Rambla donen testimoni d’aquest interès pel gest, per l’atzar, pel pas del temps i pel vincle amb l’espai. Hi ha propostes com H2O (1981), Esporgar (1987) o Observar el Daró (1996) que mostren com l’artista incorpora materials naturals o elements del paisatge en el procés. L’“enfangada”, una de les seves tècniques més celebrades i singulars, consisteix a cobrir objectes amb fang que, en assecar-se, unifica la superfície de tots els elements de la instal·lació. També destaca Memòria monocroma (2011–2025), una obra mural feta a partir de fotocòpies que recull més de cinquanta anys de pràctica, o la seva mítica fotocopiadora enfangada, una peça dels anys setanta.
Esporgar, Pere Noguera (1987)
A Bòlit_StNicolau, el recorregut continua amb instal·lacions com Tetrabrics (1994), una obra situada a l’absis i formada per brics de cartó oberts. A l’interior de cada envàs, s’hi ha enganxat una imatge de mida postal sobre el paper platejat, procedent de retalls de premsa, fotografies, fragments de revistes o reproduccions d’obres d’art que han captat l’interès de l’artista. El conjunt, format per 560 imatges, funciona com un gran retaule contemporani, un mosaic d’imatges quotidianes i recognoscibles que substitueixen la iconografia tradicional de l’absis. També s’hi presenta Preservaçao de viagem (1992), una obra de gran format concebuda arran d’un viatge a l’Amazònia. En aquell context, l’artista va recollir i intervenir diversos objectes trobats in situ, durant una gran exposició col·lectiva organitzada amb motiu de la II Conferència Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament.
Brasil, Pere Noguera (1992)
Per acabar, al Centre Cultural La Mercè, Noguera recupera una instal·lació dels anys vuitanta, reinterpretant Mar Cel Riu Daró. Homenatge a Marcel Duchamp, als lavabos del pati. Paral·lelament a aquest conjunt d’exposicions, s’està preparant l’edició del llibre Atles. Pere Noguera, una publicació que forma part de la col·lecció Atles del Bòlit, dedicada a posar en valor trajectòries artístiques prolongades. Aquesta col·lecció defuig el format de catàleg tradicional i entén el llibre com una obra en si mateixa, una mena de document obert que funciona sota una lògica d’anarxiu, més que no pas d’arxiu raonat. En aquest cas, la publicació compta amb la participació de l’artista Bernat Daviu com a editor convidat, que aporta una mirada nova i personal al conjunt del material.
364 segons, Pere Noguera (1994)